Intimitat: l'espai de la llibertat

L'any 1948 George Orwell va escriure la novel·la 1984 en la qual, de forma premonitòria, va descriure un món sota la visió omnipresent del Gran Germà. D'aquesta denúncia del totalitarisme i de l'advertiment sobre els riscos del pensament únic i n'hem acabat fent befa convertint una reflexió en un espectacle televisiu grotesc, que va començar sentint-se obligat a justificar-se i es manté sense cap justificació.

Als nostres ulls la societat que descriu Orwell té una aparença uniformista que la fa massa evident. Aquesta és una de les diferències més evidents entre la profecia i el que
ha acabat esdevenint una realitat:
sota l'aparença d'un moment de màxima llibertat vivim un moment de control absolut.

Els escÀndols de les xarxes d'espionatge massiu institucionalitzat, tant als ciutadans com a agents polítics i econòmics, han pres una dimensió tan gran que han estat un dels temes que han planat sobre la darrera cimera dels G-8, els vuits estats més rics del món. Els serveis d'intel·ligència han estat sempre una arma dels estats, una eina indispensable per conèixer les forces i les debilitats pròpies i les dels adversaris. La informació és poder! La d'espia és, segurament, també una de les professions més antigues que es coneixen i l'espionatge, una pràctica ancestral. Però mai com ara ningú havia disposat d'un sistema tan perfecte de coneixement de tots els nostres moviments, i amb la pròpia connivència.

Si volen conèixer gairebé tot de qualsevol de nosaltres només cal resseguir la seva petjada digital. Aquesta és una pràctica habitual a través de la qual ens ofereixen diàriament a mida productes i serveis escollits per a nosaltres després d'haver analitzat els nostres hàbits. Què ens està passant? Davant de l'evidència de la facilitat amb què es pot saber gairebé tot de nosaltres, com pot ser que no sospitem que aquesta informació pot tenir un ús més enllà del fet comercial? La gran majoria de la informació que es genera i es mou diàriament arreu del món ho fa per la xarxa. De fet, per molta gent tot allò que no té un reflex a internet no existeix. Cal no oblidar que la plataforma per la qual es mou tota aquesta informació és d'origen militar, i és la que permet el desenvolupament posterior de tots els sistemes de comunicació i d'intercanvi d'informació que han triomfat els darrers anys. No fa falta ser un malalt de les conspiracions per arribar a aquestes conclusions: les principals empreses que actuen a la xarxa han reconegut que han facilitat milers de comunicacions als responsables de la seguretat dels Estats Units.

En termes potencials, no hi ha espais d'intimitat a les xarxes socials ni a internet. Potser tampoc en termes reals. Una societat sense intimitat és aquella en la qual els individus no disposen d'un espai en el qual puguin explorar els seus límits sense els condicionants de sentir-se observats. En definitiva, sent veritablement ells mateixos. Per molt sincers, per molt desinhibits que siguin aquests individus, l'exposició dels seus actes i fins i tot dels seus pensaments pot potenciar el seu vessant social i alhora limitar l'individual. Potser tenen raó els que associen les noves revoltes ciutadanes amb l'aparició de les xarxes, però potser la seva evolució efervescent també respon a un nou tipus de realitat que incideix fins i tot en la manera d'expressar, defensar i vehicular els nous valors.

La realitat és quan un món aparentment més divers s'assembla cada dia més. Les societats més uniformes són també les més fàcilment influenciables, la qual cosa vol dir, en darrer terme, manipulables. Els avantatges objectius que ens ofereixen les noves comunicacions ens han convertit en temps rècord en especialment còmodes i conformistes. Què hauria passat si algú hagués sospitat que revisaven el seu correu postal? Doncs davant l'evidència que milers de sistemes analitzen el seu correu electrònic, ningú no fa absolutament res de res. Segur que la millor manera de no estar sotmès a qualsevol tipus d'influència, que de vegades fins i tot
es pot convertir en xantatges, és no tenir secrets. Però, és
això possible?

No resultaria intel·ligent reaccionar de forma radical davant d'aquestes amenaces, com tampoc ho és ignorar-les. Tenen molta raó els serveis de seguretat quan diuen que s'ha d'actuar contra les noves amenaces, i que si aquestes es couen a les xarxes és allà on s'ha d'actuar. Però com passa en qualsevol altre espai, cal garantir que la finalitat última de la seva actuació sigui la defensa dels nostres drets i les nostres llibertats, i no precisament la seva vulneració. Però com que tots els riscos no es poden eliminar, ni tan sols els que ens generen els que ens protegeixen, caldria començar a actuar amb més prudència. És una qüestió de principis i de valors que vénen de lluny i que no haurien de convertir-se en víctimes de l'era digital.