Probabilitat
Resulta que el jutge que porta el cas Nóos demana un informe a Hisenda per conèixer els moviments fiscals de la infanta Cristina, i la dependència aquesta que representa que som tots determina que la filla del rei va obtenir uns ingressos de gairebé milió i mig d'euros amb la venda de tretze finques repartides per diversos pobles de tot l'Estat entre els anys 2005 i 2006, entre els quals Arenys de Mar. Però la Casa del Rei surt a patolls i diu que la infanta, de vendre finques, res de res. Que tot és un error majúscul.
De seguida, les ments més agudes del país veí –de fet en queden poques, perquè cada dia n'emigren més– improvisen una resposta: això és que les transaccions es van comunicar malament a Hisenda.
No, perdoni. Jo m'ho creuria si el notari o qui va comunicar l'operació a Hisenda fos només un i ho hagués fet tot el mateix dia. Però és que resulta que en les diverses operacions hi va intervenir molta més gent. ¿Uns professionals de diferents punts de l'Estat equivocant-se diversos cops, diversos dies i sempre amb la mateixa persona?
Pel que jo recordo de quan em van obligar a estudiar estadística aplicada –amb poca fortuna, tot s'ha de dir– la probabilitat que en una mostra de persones aparegui el mateix succés quan la probabilitat individual és molt baixa, és irrisòria.
D'aquí a molt poc sabrem tota la veritat del “lamentable error” d'Hisenda. Suposo que les ments agudes –les que queden– estan fabricant alguna sortida digna. Els desitjo molta sort. I vostès, preparin els mocadors per eixugar-se les llàgrimes del riure.
