El timbal
Tarragó II*II
Roser Tarragó és una de les 9 catalanes que han portat la selecció d'Espanya (13 en total) a guanyar l'or en waterpolo als Mundials de natació. És independentista i no se n'amaga. Ja ha hagut de tancar el seu compte de twitter per la reacció cavernícola de rigor. “Què porta un separatista a defensar els colors de la nació opressora? Incoherència nauseabunda”, deia un dels comentaris més suaus. És fàcil. En primer lloc, l'esportista es representa a ell, juga per ell i pel seu equip contra altres equips per una ambició esportiva i si és professional també per diners. Això de defensar colors i nacions és una èpica impostada que utilitzen els governs amb finalitats polítiques. En segon lloc, un català està habituat a viure en un país, parlar una llengua i defensar una selecció que no són les seves. Per imperatiu legal. La incoherència seria poder triar i triar l'espanyola.