Opinió

opinió

Viudos d'estiu

Unes hores de desfogament verbal lluny de la parella, una partida de canari o de pòquer, amb intercanvi de butxaca de bitllets de cent o de cinquanta i tenim els homes feliços

Diuen els lectors que parlo poc dels joves. He de dir que és prou difícil i que l'edat m'ha allunyat de les seves despreocupades formes de vida. La seva actitud enfront de la greu problemàtica que acompanya la crisi, té molt a veure amb el que succeeix a casa seva. Si són de famílies afortunades a les que no afecta la greu situació econòmica, pateixen ben poc pels demés i escolten més o menys als pares recomanant prudència verbal i exhibicionisme. Alguns negocis funcionen com sempre, però no cal explicar-ho i menys presumir-ne. Si al contrari, els joves són de la majoria amb greus problemes, llavors circulen baixos de moral i no entenen el perquè la crisi fa excepcions i reparteix la seva mala bava desigualment. Tenen raó i prometo ocupar-me'n.

Per al tema d'avui, en realitat m'interessa la gent gran, viudos d'estiu, molts dels quals formen grupets i es troben sovint en una cafeteria, restaurant, casino o club. Unes hores de desfogament verbal lluny de la parella, una partida de canari o de pòquer, amb intercanvi de butxaca de bitllets de cent i de cinquanta i tenim els homes feliços. Els de cinc cents són per a les grans ocasions. És el signe inequívoc de que les vacances estiuenques a l'agost segueixen el seu ritme. A ells els va prou bé: el dilluns han retornat de les platges amb les bateries “carregades de família”. Tampoc cal excedir-se!

Parlen de la complexa situació econòmica i del paper i fondos que no pugen. Dels bancs propers, que guanyen i compren i, inexplicablement, no reparteixen dividends. No ho entenen! La veritat és que no ho entén ningú. Els experts i directius hom espera que si! La veritat és que en una situació financera estatal tambalejant, repartir no agrada. Surten a conversa les solteres, divorciades, separades o bé viudes, de la seva edat. -La majoria van embalades!- fa un. -Voldrien aprofitar els últims espeternecs!- fa l'altre. Un diu: -Es comporten com jovenetes però no enganyen a ningú!-. Riuen i es donen raó els uns als altres. Els marits en grup, exactament com les rates, són molt valents. -No fallen als concerts importants de Cap Roig i Peralada. En tingué un quartet a la vora i es passaren els intermedis dretes, cercant algú que no hi era. Aconseguiren que les veiés tothom- critica un de ben poc amable, el qual remata: -I no dic res de trobar parella en un temps que no s'aparella ni la guàrdia civil!-. Riuen i alguns pensen el que faria la seva en el mateix cas. -Noi! Porta una ronda de mitjos whiskys Macallan 12, amb copa balon de conyac i dos glaçons!- fa un marxós. -Pels dies que resten de llibertat, hem de pensar quelcom sonat!-, remata el més tronera. No parlen del governs, de la independència, de la crisi, dels nous impostos, del dèficit pressupostari o del trist paper d'Espanya a Europa. -M'han dit un lloc en que fan uns cargols de conya!- Acord total: -Anem-hi!-



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.