Estiuejar a Girona

Instal·lats a Girona el 1956, el jove matrimoni i dues nenes, els primers anys les vacances les passaren a Tarragona en família. Els havien dit: “L'estiu a Girona és dur; la calor humida és asfixiant.” El 1961 iniciaren l'estiueig en les, per ells, inèdites platges de la Costa Brava centre i nord. Dos mesos i mig elles, i ell un mes i els caps de setmana de la resta. Escolliren Platja d'Aro i anaren pujant de platja en platja: Palamós, Calella, Llafranc, Tamariu... fins a Santa Margarida, a Roses, on el 1970 adquiriren un apartament, aturant l'estiueig itinerant. A final del 1962 ja eren cinc: nasqué un marrec! El 1967 els havia cridat la muntanya i compartiren el mar amb els Pirineus d'Osca i Lleida durant deu estius. Meravellós! Qualsevol es queda a Girona! El 1984, un tràgic accident mortal d'un nét al canal provocà la deserció i l'apartament restà tancat. El 1986 el canviaren per un a la platja del Port, ran d'aigua, a Llançà. Es pot dir que els estius van ser allí els millors fins llavors. Sols coneixien l'alcalde J. M. Salvatella. Llançà és tranquil de dia i de nit. Des de la terrassa, amb prismàtics, observava els banyistes i en desxifrava les conductes. En quinze articles publicats a El Punt, va descriure l'estiu: la tranquil·litat, l'ordre, el silenci i les arrels al poble de molts estiuejants. Veient les sortides del sol pel Castellar i el port reflectit de nit a la badia, recordaven Girona. Pobres...

El balanç de l'estiueig a les platges de la Costa Brava centre i nord és molt difícil de fer. El promogut per l'home és bast, comercial i poc respectuós amb la natura. Capítol a part mereixen Cadaqués, el Port de la Selva i Llançà, els quals han fet l'expansió amb poques ferides. És tanta la força de la Costa Brava, que absorbeix molts errors humans!

2013. S'han acabat els estiuejos. L'edat i la salut paguen penyora. I què faran a l'estiu a Girona? Han descobert quelcom: la veritat és que a casa seva, a Palau-sacosta, rodejada d'un bosc de pins, d'alzina comuna i surera, qualificat com “bosc urbà no urbanitzable,” s'hi està prou bé a l'estiu. Envolten la casa 1.600 metres quadrats propis de pins pinyoners, gespa, jardí, piscina, caseta amb graella i ast, glorieta i taula de pedra, presidits per un xiprer de 20 metres d'altura. Dintre de l'aïllada casa, amb l'aire condicionat, en la poblada biblioteca evoca viatges, pàgines viscudes i relats. O copsa imatges de trenta mil fotografies d'arreu del món: els Pirineus, la Mediterrània, l'Àfrica, l'Amèrica del Nord i del Sud, el Japó, els Balcans en guerra, etc.

Perquè patir calor, menjar discret, sorolls, vent, quilòmetres, cues, turistes, en lloc de fills, néts i amics, tot gaudint de la piscina amb sol i ombra, rialles i joventut? Situat en un turó, la marinada refresca cada dia del migdia a la posta de sol: l'estiueig ací és perfecte! Qui els desaconsellà Girona? Els estiuejants han trobat lloc: casa seva! “Mari! [prop de trenta anys amb la família], porti uns màgnums blancs i aigua gelada!” Visca l'estiu a Girona!