Llibertat NP

Trobo injusta i estranya la condemna de l'anarquista Núria Pòrtulas a dos anys i mig de presó, acusada d'un delicte de temptativa de col·laboració amb una organització terrorista de la qual no se sap res, ni el nom, ni les activitats, ni res. Núria Pòrtulas mantenia una relació amb Juan Antonio Sorroche, Fernando, que va ser extradit a Itàlia el 2007; el van jutjar i condemnar a deu mesos de presó per haver fet pintades en monuments.

Núria Pòrtulas ha estat condemnada injustament perquè no ha caigut en gràcia, perquè ha estat antisistema de totes totes. Perquè no ha conduït bé la seva lluita justa i perquè no s'ha volgut emmotllar al sistema. Un dels seus costums principals era increpar i amenaçar la premsa, propietat de burgesos, capitalistes i explotadors.

La recordo un dissabte en què va repartir pamflets en què es demanava llibertat i s'hi denunciaven injustícies. Aquell dissabte de què us parlo és el de la manifestació antisemita per condemnar els atacs de l'exèrcit d'Israel a Palestina. Abans de començar, va voler impedir que un càmera de televisió filmés el lloc on hi havia un grup d'anarquistes. Vam intentar fer-li veure que la llibertat que ella reclamava per a ella en aquells pamflets –i els hi vam ensenyar– la invocàvem nosaltres davant d'ella per treballar, per fer la nostra feina en llibertat: «Què sabeu vosaltres el que és llibertat!»

Li admeto aquesta sortida de to, però li recordo que no m'agrada. No m'agrada el que ella defensa, però escriuré tants articles com facin falta per reivindicar que ella em deixi fer i per manifestar-li el meu suport perquè ella pugui defensar els seus principis.

Jo no sé pas què és viure engarjolat i, si escric això, és perquè no m'agrada que ella hagi d'anar a la presó sense haver fet res delictiu i per unes idees. Però, per l'amor de Déu, que em deixi fer la meva feina lliurement!