de set en set
De reüll
Un conegut meu que treballa en una entitat financera ha decidit presentar-se a les properes eleccions municipals per ser escollit regidor i ho explica irònicament d'aquesta manera: “Ja que m'odia la meitat de la societat, m'ha semblat que no importava si també m'odiava l'altra meitat.” Banquers i polítics són ara mateix dos col·lectius que la gent es mira de reüll; els primers, considerats culpables de la nova usura que ha escurat totes les butxaques; els segons, incapaços de fer-hi res ara que “la cosa està txunga”, recollint la frase recentment pronunciada pel president Mas en una exhibició radiofònica de col·loquial sinceritat. I, malgrat tot, banquers i polítics són encara esperances a les quals ens podem agafar per no perdre la fe de sortir del túnel de la crisi, peces tan defectuoses com imprescindibles en aquest model de societat. Pel que fa als polítics, de mica en mica la justícia s'obre pas al ventre de la balena, cap a les entranyes fosques on durant massa temps tresorers i càrrecs executius han grapejat, espiat, traficat i robat en nom de la vocació de servei al poble. És d'aquí d'on en sortiran, ja en comencem a tenir alguns exemples als parlaments, noves fornades de polítics que jubilaran la corrupció. Pel que fa als banquers, veurem fins on arriba el bisturí de la fiscalia que ha començat a sondejar la responsabilitat penal d'antics càrrecs que van saquejar les caixes abans de liquidar-les. Mentrestant, però, els titulars periodístics que acompanyen la transformació del gremi resulten inquietants. Els diaris parlem de “bancs dolents”, de “bancs ocults” i de “secrets bancaris”. Dolents, ocults, secrets... conceptes que no s'adiuen gaire amb la confiança tradicional que regia el tracte amb els impositors. Com més coses sabem del seu funcionament, més ens esgarrifa, aquest món.