Gràcies, ANC
Quan l'atzar no es rebaixa a casualitat, sorgeixen paral·lelismes lluminosos com el de dilluns passat. D'una banda dilluns passat Viviane Reding, comissària de Justícia de la Unió Europea, advertia que Espanya pot ser sancionada si permet “l'exculpació, negació o trivialització flagrant, intencionada i pública dels crims dels règims totalitaris”. (Es veu que aquesta reacció de la UE està motivada per l'homenatge que Llanos de Luna va retre fa poc als combatents de la División Azul). I, de l'altra banda, també dilluns passat començava el curs escolar a les Illes, amb la sanció que, arran d'aquesta nova ofensiva d'extermini lingüístic legalitzada amb el nom de Decret de llengües, el govern de Bauzá imposa a tres directors d'institut de Maó, suspenent-los de sou i feina per haver-se negat a aplicar l'extermini lingüístic.
Així doncs tenim que la UE reacciona perquè se sent incomodada per un govern membre que impunement enalteix el nazisme i el franquisme. Però, en canvi, la UE no se sent ni poc ni gaire molesta per altres abusos perpetrats en clau de present rigorós: com per exemple la destrucció lingüística a les Illes, com per exemple la catalanofòbia. Tot i que l'advertiment de la UE pot ser una iniciativa simbòlicament important, resulta del tot insuficient. La hipocresia està servida. Seguir fent apologia de l'esclafament dels catalans continuarà sortint gratis. A la megafonia dels estadis de futbol espanyols, per exemple, es continuarà demanant que no hi hagi crits racistes; però també es continuarà guardant un silenci còmplice quan les expressions xenòfobes del públic vagin adreçades als catalans.
La catalanofòbia s'ha instal·lat amb aires de normalitat absoluta. Espartero i Peces-Barba defensen que cal bombardejar Barcelona almenys una vegada cada cinquanta anys. No passa res. Garzón instrueix causes de persecució de l'independentisme. Felipe González diagnostica que els assassinats d'ETA són un problema menor al costat del fet diferencial català. No passa res. Descendents i convictes de nazis i falangistes s'oculten una vegada més en la confusió del llenguatge i acusen Mas de ser un nazi i un falangista. No passa res. Per lluitar contra aquest totalitarisme tan enquistat en els usos i costums de la política espanyolista, i molt conscients que no hi ha cap col·lectiu que escapi del risc de ser autoritari, el dia 11 la Via Catalana ha d'existir i créixer per reivindicar un país i uns comportaments nobles, nets, cultes, rics, lliures, desvetllats, feliços. Per propiciar aquesta possibilitat: gràcies, ANC.
