Bons i dolents

Tic-tac, tic-tac, cauen els segons i arrosseguen els minuts, les hores i els dies, i ens aproximem ineludiblement al 16 d'octubre, la data que el jutjat d'instrucció número 3 de Girona ha fixat per al desallotjament de l'edifici de Salt ocupat per la PAH. No sempre la vida es presenta amb dilemes morals tan clars, tan obvis, tan majoritàriament decantats.

Ara, en els conflictes mundials, en els guions cinematogràfics i en la dramatúrgia predominant, les dualitats s'esllangueixen, l'ambigüitat ho envaeix tot i, si hi ha bons i dolents, uns acostumen a tenir ombres i els altres, moments de llum, i no és fàcil prendre partit sense recances.

El de l'edifici de Salt deu ser un guió antic, i el paper que la realitat ha assignat a uns i altres és tan clar i la voluntat que no hi hagi confusions tan evident que, ja d'entrada, a un dels contendents se l'anomena el banc dolent. Una expressió que des de l'esclat de la crisi molts consideren redundant i que és la forma popular amb què ens referim a la Sareb, aquella societat que compta amb un 45% de capital públic, creada per sanejar el sistema bancari i deslliurar-lo dels actius tòxics encara que sigui malvenent-los als especuladors. De fet, que habitatges aixecats amb esforç i pensats, essencialment, perquè la gent no quedi a la intempèrie s'hagin convertit en una cosa que es defineix com un actiu tòxic, ja ens dóna una idea de la sensatesa que governa el món. A l'altra banda, amb la legitimitat que atorga la superioritat moral i el coratge que dóna la desesperació, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, els herois indiscutibles de tots els que hem arribat a la conclusió que aquesta crisi és una estafa. Els del banc dolent invoquen la llei, l'ordre, el sistema i la seguretat jurídica, mentre que els ocupants del bloc ens parlen d'històries humanes, de drets fonamentals, de pisos que feia anys que estaven buits i que ara estan plens de vida. I també d'emergències socials, d'autoorganització i suport mutu. De la conveniència de convertir el parc d'habitatges que estan en mans dels bancs en habitatges públics, especialment considerant que fins ara el que s'ha fet és abandonar les víctimes i destinar milers de milions d'euros públics a rescatar les entitats financeres.

Tic-tac, tic-tac, les 43 persones que ocupen el bloc de Salt observen com cauen les hores envoltades d'expectació i solidaritat però vivint en la provisionalitat i la incertesa i sabent que aviat la vida pot tornar a fer un gir. Ells han decidit resistir pacíficament però amb determinació, apel·lant a la consciència col·lectiva i sabent que l'opinió pública majoritària els fa costat. No cal ser gaire llarg per entendre que el dia 16 ens hi juguem molt més que un desnonament.

No sempre es té l'oportunitat de participar en esdeveniments d'aquesta intensitat simbòlica, poques vegades el bé i el mal se'ns presenten amb tanta nitidesa i difícilment trobarem un lloc i una causa millors per destinar-hi la nostra solidaritat.