Debat de fons

La ciu­tat de Figue­res va gau­dir durant anys de dues grans obres d'art, avui expo­sa­des en sales i llocs pre­fe­rents de molta visi­bi­li­tat del Museu Naci­o­nal Cen­tro de Arte Reina Sofia de Madrid. Una és El gran mas­tur­ba­dor, un oli de gran for­mat pin­tat per Sal­va­dor Dalí el 1929 que for­mava part del lle­gat del pin­tor empor­danès a l'Estat espa­nyol. Aquest qua­dre es va expo­sar durant anys al Tea­tre Museu Dalí de Figue­res, fins que va anar a parar a Madrid a con­seqüència d'un pacte entre el govern espa­nyol i la Gene­ra­li­tat segons el qual l'obra de Dalí es repar­ti­ria per ser expo­sada entre la Fun­dació Gala-Dalí de Figue­res i el Museu Reina Sofia, encara que la titu­la­ri­tat de totes les obres res­ta­ria en mans de l'Estat espa­nyol. Aquest qua­dre, una de les obres més emblemàtiques del pin­tor empor­danès, el van tras­lla­dar per a una expo­sició a Madrid i mai més va tor­nar a Figue­res, tot i que va ser recla­mat en rei­te­ra­des oca­si­ons, amb cam­pa­nyes popu­lars, polítiques i ini­ci­a­ti­ves par­la­mentàries sense èxit.

L'altra gran obra que avui llu­eix al Reina Sofia és Un món, un oli de grans dimen­si­ons pin­tat per Ánge­les San­tos Tor­ro­e­lla el 1928 i que actu­al­ment forma part de la col·lecció per­ma­nent del Museu Reina Sofia de Madrid. Aquest qua­dre va estar cedit durant anys al Museu de l'Empordà de Figue­res. Però allà no lluïa, estava posat en una escala, un lloc de pas, i mai va arri­bar a tenir un espai des­ta­cat, mal­grat que Rafael San­tos Tor­ro­e­lla, germà de l'autora, s'empre­nyava i es quei­xava cada vegada que visi­tava el museu empor­danès. Lògica­ment, la manca d'argu­ments per man­te­nir l'obra a Figue­res també va faci­li­tar el seu viatge a Madrid sense retorn.

En els dos casos, o aquí ho van fer mala­ment i no en van saber més o els de Madrid ens van saber més, però el resul­tat final és que els dos qua­dres no han tor­nat mai més a Figue­res.

Ara la ciu­tat de Girona està immersa en un debat, més polític que cul­tu­ral, sobre la con­veniència, o no, d'adqui­rir el fons d'art del crític Rafael San­tos Tor­ro­e­lla. Uns defen­sen que no ho pot assu­mir l'Ajun­ta­ment en soli­tari, i que la Gene­ra­li­tat s'hi hau­ria d'impli­car econòmica­ment, i fins i tot l'Estat, per adap­tar un espai idoni. Tot ple­gat, un debat perillós que, si no es recon­du­eix, el fons d'art San­tos Tor­ro­e­lla pot tenir el mateix destí que Un món i El gran mas­tur­ba­dor.