La ultradreta acompanyada
Avui, 12 d'octubre, la ultradreta serà fidel al seu guió. Esperem que a la ultradreta no se li escapi cap petard. I esperem que els que (legítimament) avui es manifestin contra la ultradreta siguin prou ferms per contenir-se davant de les provocacions, prou coherents a l'hora d'exigir comportaments democràtics als altres, i també prou sagaços per identificar possibles infiltrats entre les seves files.
En una genial entrada de diccionari d'autor, Francesc-Marc Álvaro escriu: “Hispanoamèrica: lloc on sí es pot jutjar i executar Franco.” Algú pot sorprendre's que, en un país on els crims del franquisme es van blindar amb una Transició xantatgista però presentada com a modèlica, avui la ultradreta continuï essent tolerada i fins aplaudida? Més enllà de les banderes franquistes que avui veurem onejar, més enllà de la retòrica previsible de la ultradreta, i més enllà de les seves amenaces que –diguem-ho tot– ja són en si mateixes una agressió, la ultradreta està encoratjada per molts sectors: per l'esquerra i el centre polítics, pels militars, per la policia, per la Justícia i per molts intel·lectuals liberals espanyols si és que liberal i espanyol ja no és un oxímoron tragicòmic. Sense perjudici ni empatx de cap mena, arran del procés sobiranista, des de tribunes de tots els colors polítics i de tots els gremis s'ha proposat renovar la cíclica necessitat de bombardejar Barcelona cada 50 anys, s'ha proposat suprimir la Generalitat, empresonar el president Mas, fer un judici sumaríssim (sumaríssim!, quin eufemisme!) a tots els sediciosos separatistes, prohibir els partits polítics independentistes, ocupar militarment Catalunya, s'ha diagnosticat que a Catalunya hi ha totalitarisme (independentista, of course), que la Constitució és més important que la democràcia, que el dret a decidir no és un dret, etcètera. Totes aquestes premisses no només col·loquen la ultradreta en molt bona posició. Sinó que, sobretot, eleven la ultradreta a reserva espiritual. Ara i aquí la ultradreta, quintaessenciada per una part molt important de la societat, vitalitzada per la manca de rigor científic, per la manca de vertadera convicció democràtica i per l'ús demagògic del llenguatge de tantes i tantes persones, no està sola ni camina sola. La violència retòrica i material que la ultradreta exhibirà avui (i demà i demà passat) té moltes altres violències còmplices: violències exercides pel despotisme il·lustrat, violències institucionals, esquerranoses...