Incompetències

El Con­sell Con­sul­tiu ha deter­mi­nat que el govern de Zapa­tero és incom­pe­tent per inter­ve­nir a Cata­lu­nya en qual­se­vol aspecte rela­ci­o­nat amb la fusió de les cai­xes d'estal­vis i, per tant, el decret llei de cre­ació del fons de rees­truc­tu­ració d'orde­nació bancària, cone­gut com el FROB, és anti­es­ta­tu­tari. La pilota és a la teu­lada del govern de la Gene­ra­li­tat, que ha de deci­dir a par­tir de dis­po­sar d'aquest informe, que cal recor­dar que no és vin­cu­lant, si porta el FROB al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal o no. Els soci­a­lis­tes, a hores d'ara, serien més par­ti­da­ris d'arri­bar a una solució pac­tada amb el govern espa­nyol que no pas por­tar el FROB al Cons­ti­tu­ci­o­nal, mal­grat que els seus socis de govern i l'opo­sició els dema­nen que recor­rin con­tra el decret llei. Els dub­tes dels soci­a­lis­tes s'expli­quen: el FROB és un dels esquers que el govern espa­nyol ha fet ser­vir per reor­de­nar el pano­rama finan­cer de l'Estat; això ha permès la fusió a Cata­lu­nya de Saba­dell, Ter­rassa i Man­lleu i obre la porta a la fusió real­ment desit­jada pels soci­a­lis­tes, la de les cai­xes pro­vin­ci­als: Cata­lu­nya, Tar­ra­gona i Girona. Una fusió d'aques­tes tres dar­re­res enti­tats dona­ria als soci­a­lis­tes un poderós ins­tru­ment econòmic, del qual fins ara no dis­po­sa­ven ple­na­ment perquè les Dipu­ta­ci­ons de Girona i Tar­ra­gona, que tenen un pes notori en les cai­xes, eren fins a les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals en mans con­ver­gents. Aquí, doncs, se'ls plan­teja als soci­a­lis­tes un dilema: anar al Cons­ti­tu­ci­o­nal i que­dar-se sense una eina per pres­si­o­nar les tres enti­tats perquè es fusi­o­nin o no anar-hi i con­ti­nuar dis­po­sant de l'esquer del FROB a compte de crear un perillós pre­ce­dent d'invasió de com­petències... Si el govern pensés com a govern, no hau­ria de tenir cap mena de dubte: hau­ria de por­tar el decret llei de cre­ació del FROB al Cons­ti­tu­ci­o­nal avui mateix. Cata­lu­nya no es pot per­me­tre una invasió de com­petències con­tra allò que marca un Esta­tut que ha estat apro­vat recent­ment. Si, a més, es man­lle­ven les com­petències en una àrea tan sen­si­ble i estratègica com l'econòmica encara cal ser més con­tun­dents. Els interes­sos polítics s'han de dei­xar de banda, sobre­tot si entren en con­tra­dicció amb la regla bàsica del man­te­ni­ment de la iden­ti­tat política. Si ara, per una qüestió par­ti­dista, el govern català tran­si­geix, sem­pre es tro­ba­ran motius per dei­xar que l'Estat faci el que vul­gui, sal­tant-se lliu­re­ment les nor­mes del joc. Cata­lu­nya té poques coses que li donen un per­fil sem­blant al d'un estat, i la capa­ci­tat legis­la­tiva n'és una; per cap con­cepte el govern que les defensa pot dei­xar que el tre­pitgi un estat massa acos­tu­mat a fer-ho.