Poques converses entre governs
Hi ha poques converses secretes i públiques en aquests moments sobre el procés de la sobirania catalana entre la Generalitat i el govern espanyol. N'hi ha de minses i de caire parlamentari amb alguna conversa telefònica entre els presidents Mas i Rajoy amb incursions de Duran i Lleida. És la mateixa conversa permanent des de fa mesos i que ara podria servir per suavitzar l'anomenada crispació. A la pràctica, entre els dos governs res s'ha mogut. Cap dels dos executius ha fet cap pas ni endavant ni endarrere. Tot continua igual. D'una banda i de l'altra persisteixen els retrets i segueixen el seu camí els recursos al Constitucional. Mas es manté ferm en la voluntat de fer la consulta, i Rajoy resta també ferm i diu que no es pot fer.
Hi ha petits gestos en la distància. Rajoy “ordena” als dirigents del PP que s'abstinguin de fer declaracions “provocadores” contra Catalunya. Caldrà veure quant dura. Avui, el soroll de l'altaveu governamental madrileny ha afluixat. És un detall de cortesia, encara que aquesta setmana al Senat el president del govern espanyol, en un to educat, amenaçava que no hi hauria reformes per “dividir Espanya”.
Artur Mas, des de Catalunya “ordena” parlar menys del procés de sobirania. Que no vol dir oblidar-lo, perquè és el “pa de cada dia”, segons un dirigent de CDC. Demana que s'esmercin esforços en la recuperació econòmica i sobretot en la rebaixa de l'atur. Una part de l'oposició li fa cas. Un exemple: dimecres, en la sessió de control al president, es visualitzava que només el PP i Ciutadans abordaven de ple el tema de la sobirania. Curiós, perquè són els dos partits que fins ara no en volien parlar. La resta de partits: els socialistes, ICV, ERC i la CUP, estaven més preocupats pel pressupost de l'any vinent i pel tarannà de l'economia que no pas per escoltar la reiteració sobre l'afirmació que hi haurà consulta l'any vinent i pregunta i data abans que s'acabi.
La situació de Catalunya i Espanya continua inamovible. Amb el pressupost a la mà, a Catalunya no li sobra ni un euro i l'acció pública la passarà magra. A Espanya, alumnes i professors s'aixequen contra Wert. Jutges, advocats i procuradors critiquen el Ministeri de Justícia. Sanitat està en peu de guerra. Un panorama que indica que la crisi al govern de l'Estat no es pot ajornar; un fet que pot anar acompanyat d'algun canvi d'actitud amb Catalunya, que fins ara no es veu enlloc.
