El peatge de Navarro
No hi ha manera, deuen creure que bevem a galet. Sempre, però, per sobreviure ens veiem obligats a veure el cantó fosc de les coses relacionades amb Espanya. És fàcil; quan no hi ha llum i taquígrafs de fets dels quals s'ha fet tanta propaganda i notorietat és que alguna cosa es vol amagar. En el cas de Pere Navarro, el fet és greu. Per poder dir no al dret a decidir, trencant la paraula i l'acord donats inicialment, el seu grup, no tot el PSC, busca la complicitat del PSOE, és el preu del peatge. Si la votació és legal ho aprovarem, diuen, però apareix un escull insalvable, una trampa de tafur amb el PSOE de còmplice, si no és legal hi votaran en contra. Com que PP i PSOE no ho volen legalitzar, ni permetre-ho –els amos són ells– tenim que un PSC que es proclama hereu del pensament socialista català, de molts corrents de l'anarquisme, de l'esquerra social i popular, es protegeix amb una aliança que té per escut la Constitució, dictada pel que fa en l'estructuració de l'Estat sota l'ombra dels tancs i del colpisme militar. A canvi, promeses d'un futur no explicat, ni tan sols esbossat, esperar un hipotètic govern PSOE el 2015. Una excusa buida de contingut per salvar-se com un conill espantadís de la consulta reclamada pel poble de Catalunya de votar l'any 2014.
Navarro i el seu grup han acceptat submissió a canvi d'uns quants aplaudiments. Poc es valora, el cap del PSC, quan per olorar un plat de llenties ven la seva ànima a l'Espanya eterna del centralisme, la incultura, la que permet un secular genocidi cultural i lingüístic, però res de positiu fermament han fet en més de 30 anys de democràcia. Exagerat? Llegiu el que diuen els barons del PSOE, els diaris de la caverna sinistra, que té més de significat de por que no d'esquerra en italià. O com és de co-partícip del passat viscut a les Illes o al País Valencià, amb poder o sense. El PSOE va perdre el nord i ser el referent de l'esquerra per incompetència governativa, entre luxes, luxúria, consells d'administració i una corrupció immoral; que va anar de fer l'orni quan el cas GAL (28 assassinats d'estat) fins a no ser conseqüent davant el món del treball, els sindicats i els drets socials i polítics de la gent que els votava. De tancar els ulls a una crisi que ja ens ofegava a perdre el combat de les idees. L'exemple més clar és la lluita entre PP i PSOE per l'hegemonia espanyolista. Que no s'hi capfiquin, la resposta és clara, tots dos són iguals, no contemplen altres nacions de l'Estat des de la igualtat. El nacionalisme espanyol sempre té caire excloent.
El PSOE al País Valencià i les Illes ha tingut els seus Navarro de torn. Joan Lerma, que mai ha treballat, fent del càrrec polític la seva professió fa més de 30 anys!, va abaixar el cap i agenollar-se davant González i Guerra, que li van pagar el vassallatge fent-lo ministre. El PSOE-PSPV de la seva època és responsable de la deriva fallera de tot un país que arriba al seu extrem amb el PP actual. El voler suprimir la RTVV és el límit de la conducta inquisitorial. Un fet que durà cua de vots, però no serà el PSOE qui aporti les idees. Sinó Compromís. A les Illes, un Bauzà obsedit contra el català ha creat un terratrèmol dins el PP. Ha trencat la pau lingüística i cultural, el PSOE també n'és responsable, no d'ara, que parli de debò el pobre president Antich.
Aquest és el problema de base, en un concepte global d'Estat espanyol i defensa del pluralisme, el PSOE no hi apareix. Ni tan sols avui manifesta una defensa explícita de la pluralitat de l'Estat. Navarro i la seva colla, de mentalitat provinciana, no diu ni gall ni gallina al congrés del PSOE davant un crim cultural i lingüístic. Són recursos, diners, treball, justícia i democràcia, la demanda catalana. Què es pot esperar d'un dirigent que ni entre els seus, ple d'afalacs, ens defensa?