Deu anys de Premi Maria Àngels Anglada

D'aquí a deu dies, a Figueres, es presentarà el que anomenen el memoràndum del Premi M. Àngels Anglada, serà el desè any consecutiu que això s'esdevé. I deu anys ja comencen a voler dir alguna cosa, oimés en les circumstàncies actuals que tothom ja sabem i de les quals ara no diré res per mor de l'avorriment, el fàstic de sentir-ne a parlar sense adobar res, la inutilitat de les queixes, etc.

El Premi Maria Àngels Anglada de narrativa és atorgat a una obra publicada, i enguany ha estat a la novel·la Memòria d'uns ulls pintats, de Lluís Llach, “músic i cantant feliçment transvestit d'escriptor” tal com es llegeix al dit memoràndum. I també, com s'ha dit sempre, es torna a insistir que el premi vol mantenir viva i honorar la figura de l'escriptora Maria Àngels Anglada, nascuda a Vic però filla adoptiva de Figueres. Anglada va ser professora de l'Institut Ramon Muntaner, i la idea original del premi i la feina que se'n va derivant, és per a la gent de l'Institut Ramon Muntaner, fundat aviat farà 175 anys, que presenten una bufera inacabable i va força més enllà de la cosa purament acadèmica. I si no que ho diguin els amics Joan Antoni Poch, Francesc Canet, Joan Ferrerós i companyia, i l'associació de pares i mares que celebren la presentació d'aquest memoràndum com una autèntica festa que sempre acaba d'allò més bé (almenys en els nou anys que s'han celebrat).

La concessió d'aquest desè premi va tenir lloc el 16 d'octubre passat, i ara a Figueres se'n presentarà el llibret o memoràndum que fixa les intervencions de l'acte d'aquell dia. Aquest any hi ha una petita crònica escrita i gràfica de la jornada de concessió, un text de Lluís Muntada glossant l'obra i l'autor premiats, el discurs d'acceptació de Lluís Llach i una petita joia final: el treball de Jordi Pla, catedràtic de llengua i literatura i membre del jurat, on explica amb rigor extraordinari un vessant menys conegut de la nostra autora, la de crítica literària. A part d'agrair a les institucions que any rere any van col·laborant en aquest afer, els organitzadors destaquen l'especial agraïment a la família Geli-Anglada, i més concretament, a les filles de l'escriptora, la Mariona i la Rosa, a les quals també saludo amb tota cordialitat i afecte, felicitant-les per la mare que han tingut –i que també vaig tenir el goig i la sort de conèixer i tractar.