Qui la té més llarga?

Tertulians, presentadors amb denominació d'origen, i també periodistes i algun polític, en els discursos que ens engeguen repeteixen tant determinades expressions que les fan avorrir més que l'anunci de “¿y tus defensas han desayunado?” Un presentador que està encantat d'haver-se conegut, la qual cosa el fa exhibir en perpètua satisfacció, n'ultrautilitza unes quantes: “Ho podria dir més alt però no més clar”, o “se li entén tot”, diu del que acaba d'entrevistar i a qui no ha deixat respondre gairebé res perquè ja ho fa ell mateix amb la seva verbositat invasiva. Sovint i en to pontifical afirma que “nega la major” a un contertulià que desbarra; negar la premissa major d'un sil·logisme és no estar d'acord en la totalitat, i formular-ho en un debat cridaner sobre la puja de la llum és per exhibir pàtina cultural, tant com inoportunitat pel context. Obrint més el ventall sentim exclamar “això és un oxímoron” quan algú parla de la democràcia del PP o del catalanisme del PSC. “Fer trampes jugant al solitari” es reitera sobretot tractant la política catalana (sóc conscient que potser n'acabo de fer un, d'oxímoron, però passin-m'ho). “Mantra”, repetició reiterada que fan els budistes d'una frase, es diu de Camacho/Navarro quan entonen “la Catalunya independent quedarà fora de l'euro i d'Europa”, que repeteixen com els de “Hare Krixna, Hare Krixna...” Algun tertulià que, il·lús, vol autocondimentar-se d'exotisme no pot evitar el famós “dit que assenyala la lluna i l'idiota que veu el dit i no la lluna”; si és atrevit recorda que és un proverbi xinès i si és més discret ho deixa en oriental. I el “xoc de trens”? I l'“opinió pública/publicada”? I el “suflé”, clares d'ou batudes que al cap de mitja hora perden volum, preferit pels socialistes per desqualificar l'independentisme? “És l'economia, estúpid!” ha tingut el seu moment, però com que molts no sabien exactament a qui atribuir-lo (campanya electoral de Clinton), ha perdut pistonada. El reiterat “a ningú no se li escapa” se sol dir molt de les plebiscitàries que caldrà convocar. “Progressa adequadament”, de moda des de la reforma educativa, hom l'aplica, posem, a l'augment d'ERC o al de Ciudadanos. Per resumir les mútues desqualificacions que, per exemple, es dediquen la Rahola i el Ribera, el conductor disposa del repetit “i tu més”. I de moment no ha accedit als micros el “a veure qui la té més llarga”, amb la variant “a veure qui pixa més lluny”, que es diu, posem, de la competició espanyolista que protagonitzen Rajoy i Rubalcaba. En fi: que el nou any els sigui propici!