Bon Nadal

El món islàmic, glo­bal­ment con­si­de­rat, té la pell molt fina, i n'hem tin­gut sobra­des pro­ves els últims anys: unes meres cari­ca­tu­res són sufi­ci­ents per infla­mar els ànims, pro­vo­car dis­tur­bis i jus­ti­fi­car assas­si­nats. Els cris­ti­ans que viuen en països islàmics, en canvi, tenen prou fei­nes a con­ti­nuar vius. El Figaro Maga­zine, un dels pocs mit­jans euro­peus que es pre­o­cupa d'aquesta qüestió, diu­menge pas­sat publi­cava un informe que inclou un mapa dels estats on els cris­ti­ans són per­se­guits –a grans trets: la civi­lit­zació musul­mana, la hindú i la xinesa–, clas­si­fi­cats en dos nivells segons si es pro­du­ei­xen només atemp­tats pun­tu­als i dis­cri­mi­na­ci­ons, o bé si hi ha repressió de l'Estat i/o els cris­ti­ans són vícti­mes de violències locals o endèmiques. Doncs bé, con­tras­tant aquest mapa amb el que publi­ca­ven el 2010, s'observa que el pri­mer nivell s'ha ampliat fins a incor­po­rar-hi Mali, el Came­run, Etiòpia i Malàisia, i que a Nigèria, Líbia, Egipte, el Sudan, l'Iraq, el Pakis­tan, l'Índia i Indonèsia la situ­ació s'ha agreu­jat i han pas­sat al segon nivell; Síria i la República Cen­tre­a­fri­cana s'han incor­po­rat de cop a la pri­mera divisió. La con­clusió és que les per­se­cu­ci­ons reli­gi­o­ses no són cosa del pas­sat, sinó del pre­sent; que s'este­nen i s'inten­si­fi­quen, encara que en els domi­nis de la Unió Euro­pea fem veure que no passa, i que el món, per més viat­ges i decla­ra­ci­ons d'amor que facin el cap dels Estats Units o el de l'Estat del Vaticà, sem­bla que ten­deix a ser un lloc més inse­gur. Els cris­ti­ans d'Europa –que no pel fet de decla­rar-se, molts d'ells, ateus, agnòstics o lliu­re­pen­sa­dors han dei­xat de ser-ho ni són menys ajus­ti­ci­a­bles des del punt de vista dels seus ene­mics– pre­fe­rei­xen viure amb la idea que, si donen exem­ple de tolerància, com­prensió i des­in­terès per la pròpia història –quants cos­tums s'han per­dut, quants pes­se­bres s'han dei­xat de fer, quants bon Nadal s'han dei­xat de dir per por d'ofen­dre–, s'obrarà el mira­cle que els altres desis­ti­ran d'impo­sar-se per la força. Està vist que no passa.