Vendre el pis i anar a lloguer

S'acaba l'any i tornen les velles tradicions. Diuen els bruixots de l'economia que la sortida del fangar de la crisi passa per la reactivació del mercat de lloguer, una tendència que ja es palpa en moltes cantonades de les nostres ciutats. Noves fruiteries i nous cafès han encès els seus rètols aprofitant dues reconversions: la dels aturats disposats a provar sort rere el taulell i la dels locals enteranyinats situats als baixos d'edificis nous de trinca que han estat escopits pel mercat de la compra d'obra nova. Certament, descartades les possibilitats de venda, el lloguer ressorgeix com una opció única i pràctica per mirar de treure a curt termini algun rendiment del rajol cimentat. Mentrestant, el llisquet que les entitats bancàries han posat al crèdit aboca les noves parelles engrescades a formar una família a contractar també un sostre de lloguer. Es tornen a moure diners, doncs, i com que el moviment dels diners és allò que mou el món, els analistes més coratjosos s'afanyen a parlar-nos de recuperació i de nous horitzons. Símptoma que anem bé o miratge nadalenc?

Segons Mariano Rajoy, el nigromant que ens vaticina un 2014 venturós, curull de diàleg i de bons presagis, ja ens han llençat l'escala per sortir del pou i a partir d'ara només veurem empreses que obren i més rètols que s'encenen. Li fa costat el Banc d'Espanya, que ha acomiadat el 2013 amb un butlletí triomfalista en què s'afirma que el consum privat es manté i el calaix dels comerciants s'omple, que hem deixat enrere la recessió i que albirem el creixement. Naturalment, arran de carrer les coses es veuen d'una altra manera. Un any que se'n va continua essent –i ja en fa una colla– un exèrcit d'ombres que ens abandona, milers de persones expulsades del bàndol de la població activa. I només cal fer cua a la finestreta de qualsevol banc i comprovar les condicions que acompanyen les concessions de crèdit per adonar-se que el pou encara és fondo i les escales, curtes. El lloguer, que abans que el mercat immobiliari embogís havia estat el recurs viable i assenyat dels que no es podien permetre la hipoteca, ara és tan sols el clau roent per a molts desesperats. S'obren noves fruiteries i nous cafès només perquè els preus dels lloguers són baixos. Veurem quants han sobreviscut quan escoltem el proper discurs de Nadal, quanta més gent s'haurà hagut de vendre el pis i anar a lloguer.