El diari degà, l'eina intel·lectual del nou règim
“En el dia d'avui ha estat coronat l'esforç de les nostres armes amb l'alliberament de Tarragona, la industriosa població de Reus i l'important nus de comunicacions de Tàrrega, així com més de 82 pobles de les províncies de Tarragona i Lleida. Les nostres tropes van arribar a assolir la línia del riu Gaià, 10 quilòmetres a l'est de Tarragona...”
És el text de la portada del primer número del Diario Español de Falange Española Tradicionalista y de las JONS –l'actual Diari de Tarragona–, que va tornar a sortir al carrer amb el canvi de nom a la capçalera just dos dies després que les tropes franquistes ocupessin la ciutat. Aquest nou número –de només un parell de fulls– i els dels dies posteriors es van convertir en l'arma no bèl·lica del nou règim, que, a més de passar l'informe diari de “les zones redimides de la tirania roja”, servien per adoctrinar la població i exaltar les excel·lències del nou ordre. A la província de Tarragona l'actual Diari de Tarragona és el degà de la premsa escrita i, de fet, des del seu naixement, el novembre del 1808, la seva sortida a quiosc només es va veure interrompuda precisament durant els darrers mesos de la guerra. El Diari de Tarragona –que a Reus tenia capçalera pròpia i sortia com a Diari de Reus– va passar a mans del Comitè Antifeixista amb l'esclat de la guerra i a Tarragona va ser la CNT qui es va encarregar de dirigir la publicació fins al diumenge 13 de març del 1938. Aquell dia el rotatiu anunciava a la primera pàgina que deixava de publicar-se “per dificultats de tota mena”. Els lectors eren cada dia menys i el diari també s'aprimava per la manca de paper. A Reus va passar si fa no fa el mateix però la diferència és que, si bé hi va tornar a haver un primer nou número del Diario de Reus el divendres 20 de gener per exaltar el nou règim, la capçalera només va mantenir el nom de la ciutat durant sis números.
