Desclot
Carbó per als catalans
El PNB ha fet un gir, diuen, calculat. És a dir, s'ha manifestat per primera vegada en molt de temps al costat de l'esquerra abertzale amb una demanda agosarada, vista des de Madrid, i sensata, des del punt de vista racional, però ràpidament ha tornat on era. A Madrid hi ha molta irracionalitat. El Partit Popular la va covar i la va adobar. Quan es tracta d'ETA, el PSOE també s'hi ha posat bé. El mateix Aznar, quan l'organització terrorista va anunciar una treva indefinida va començar a acostar al País Basc els seus presos. Ara que la intenció de deixar les armes sembla molt més sòlida, fins i tot sòlida del tot, el govern de Rajoy és molt més intransigent. Fins al punt de no fer ni la més petita cessió. En injusta coherència, el president espanyol hauria de castigar el PNB per la gosadia. Però no ho fa. Més aviat al contrari. En plena involució autonòmica, Mariano Rajoy ha cedit uns quants impostos al govern basc. Pura xavalla, però el gest és el gest. Per contra, la Generalitat de Catalunya té suspesa la transferència de competències des que el PP va arribar al poder a Madrid. Joguets barats per als uns i carbó per als altres. Això vol dir que per al govern de l'Estat demanar el dret a decidir és molt més insuportable que desfilar al costat dels que ell considera pro etarres. Qui més qui menys ja s'ho imaginava i ja ho sabia, però és agre constatar-ho. Constatar que el País Basc continua sent un problema d'ordre públic i que Catalunya és una qüestió d'Estat. O de pebrots.