La dimissió, gran tema

La notícia que més des­ta­cava ahir a tots els dia­ris, tant els que es publi­quen a Madrid com a Bar­ce­lona, era la dimissió del pre­si­dent del FC Bar­ce­lona, San­dro Rosell, arran de les incògni­tes sor­gi­des pels mili­ons d'euros de més o de menys que va cos­tar el fit­xatge del juga­dor bra­si­ler Ney­mar, i que va ser el motiu d'una que­re­lla pre­sen­tada per un soci –pro­pi­e­tari– del club, que es va sen­tir enga­nyat per la junta direc­tiva a l'hora de fer pública la xifra del, diguem-ne, con­tracte, ofi­ci­al­ment 57 mili­ons d'euros, quan, sem­bla, la xifra real es va ele­var fins als 95. La premsa madri­le­nya, com he asse­nya­lat un pèl més amunt, ha trac­tat el tema, igual que la d'aquí casa, però amb una nota­ble diferència: ha donat a l'assumpte una importància gai­rebé trans­cen­den­tal, com si, en lloc de la dimissió del pre­si­dent d'un club de fut­bol, s'hagués trac­tat d'un cata­clisme tel·lúric. Abc i La Razón hi dedi­ca­ven la por­tada, un arti­cle d'opinió i sis pàgines cadas­cun. El Mundo, la por­tada, l'edi­to­rial més des­ta­cat i qua­tre pàgines. En l'edi­to­rial en qüestió, el rota­tiu es van­tava d'haver aixe­cat la lle­bre, un dia abans, amb l'exclu­siva sobre les inves­ti­ga­ci­ons de l'Audi­en­cia Naci­o­nal i la inter­lo­cutòria del jutge Ruz en què con­si­dera “ver­sem­blant” que s'hagi comès un delicte d'apro­pi­ació inde­guda, als quals El Mundo, i cap altre diari, va tenir accés (com es té accés a un sumari que s'acaba d'obrir?).

Em pre­gunto si aquesta notícia hau­ria tin­gut un ressò tan des­me­su­rat si no ens trobéssim en la voràgine sobi­ra­nista en què ens tro­bem immer­sos. Perquè, és clar, la premsa de Madrid no s'ha pogut estar de rela­ci­o­nar-la amb el FC Bar­ce­lona, i el senyor Rosell. Així Abc, en un arti­cle titu­lat Naci­o­na­lismo de palco, recor­dava que el juny de l'any pas­sat el Camp Nou va aco­llir un “Con­ci­erto para la liber­tad ” tot asse­nya­lant: “Suce­sor del Laporta inde­pen­den­tista, Rosell ha entre­gado el club al sobe­ra­nismo”, i que “Abrió el Camp Nou para que pasara la Via Cata­lana, y la senyera es ahora el segundo uni­forme”. També La Razón ofe­ria el seu gra­net de sorra apun­tant: “Puso al club al ser­vi­cio del inde­pen­den­tismo de Mas.” Ja he mani­fes­tat alguna altra vegada que, d'un temps ençà, tot el que suc­ce­eix a Cata­lu­nya s'ho mirem amb lupa, però allu­nyant-la de l'objecte perquè es vegi més gros del que real­ment és. I aquesta imatge dis­tor­si­o­nada és la que difo­nen i comen­ten.