‘Isavel'

En els debats que fem a les sec­to­ri­als de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana solem par­lar del paper deci­siu que la cul­tura i els mit­jans de comu­ni­cació tin­dran per empènyer el procés cap a un Estat propi. Som molts inde­pen­den­tis­tes els que con­si­de­rem que el com­promís d'artis­tes i cre­a­tius no està encara a l'altura del greu i trans­cen­den­tal moment històric que ens ha tocat viure. Les pro­gra­ma­ci­ons tea­trals, musi­cals, cine­ma­togràfiques i els mit­jans públics, espe­ci­al­ment TV3, s'han de veure més obli­gats a res­pon­dre a l'èpica del nos­tre repte.

Els ges­tors cul­tu­rals no poden seguir pro­gra­mant de la mateixa manera que ho feien abans de l'èxit de la Via Cata­lana. La soci­e­tat civil té “fam de trans­cendència” i no acaba de sen­tir-se prou secun­dada per la intel·lec­tu­a­li­tat artística, espe­ci­al­ment la que ha vis­cut de sub­ven­ci­ons i ha gau­dit del vis­ti­plau de l'esta­blish­ment polític. Per això hem de cele­brar l'èxit popu­lar que està tenint a comar­ques el musi­cal Isa­vel sobre la història de la sin­di­ca­lista empor­da­nesa Isa­bel Vila, llui­ta­dora con­tra la sobre­ex­plo­tació que patien les obre­res i els nens pels empre­sa­ris tapers durant el segle XIX. Va ser ella la que va acon­se­guir la jor­nada mínima de cinc hores per als menors de 13 anys. Impul­sora de l'Asso­ci­ació Inter­na­ci­o­nal de Tre­ba­lla­dors (AIT), aquesta dona de caràcter revo­lu­ci­o­nari (repre­sen­tada amb sen­si­bi­li­tat i caràcter per l'actriu dramàtica Iris Vilà) fou una lle­genda per totes les Gavar­res. El cop d'estat del gene­ral Pavía el 1874, que va com­por­tar la il·lega­lit­zació de l'AIT, va forçar el seu exili a Car­cas­sona, on es va for­mar com a mes­tra i va tor­nar el 1880 a Cata­lu­nya, on va diri­gir una escola per a nenes de la Ins­ti­tució Lliure d'Ense­nya­ment.

‘Isa­vel' s'ha optat per escriure-la amb “v” com a símbol del que és l'estratègia de la pro­ta­go­nista: no res­pec­tar les nor­mes del sis­tema domi­nant i de rup­tura amb el cata­la­nisme reac­ci­o­nari i boti­fler (repre­sen­tat per Isi­dre, un mili­tar de les files del gene­ral Prim, inter­pre­tat magis­tral­ment pel baríton cubà Uli­ses Ordúñez). En l'obra hi tro­bem també una referència al paper pro­gres­sista de la maçone­ria i, com mai s'ha repre­sen­tat en la tra­dició dels edul­co­rats musi­cals cata­lans, una història del movi­ment obrer, en aquest cas del Baix Empordà. Sig­ni­fi­ca­tiva també la presència del per­so­natge de Pere Caimó, l'alcalde ganxó, repu­blicà i fede­ra­lista.

vaig sor­tir de veure Isa­vel al Tea­tre Muni­ci­pal de Sant Feliu de Guíxols ani­mat, amb la satis­facció d'haver vist un espec­ta­cle d'una dig­ni­tat fora de l'habi­tual: una esce­no­gra­fia intel·ligent pels mit­jans econòmics de què es dis­po­sava; uns intèrprets i can­tants entre­gats i con­vençuts de la història que ens expli­quen; una música bella com­posta per Antoni i Marc Mas, d'un rea­lisme romàntic eficaç; una direcció escènica de l'inter­na­ci­o­nal gironí Kim Pla­ne­lla equi­li­brada que no fa llar­gues les tres hores que dura la repre­sen­tació. I, final­ment, he de des­ta­car Toni Stru­bell i Tru­eta, l'ànima de la pro­ducció i qui, ins­pi­rant-se en els tre­balls d'inves­ti­gació de Fran­cesc Fer­rer, el des­a­pa­re­gut patri­ota i sena­dor gironí, ha escrit un argu­ment i uns texts magnífics. Per­me­teu-me recor­dar que amb ell he com­par­tit una bona part dels ini­cis del movi­ment eco­pa­ci­fista a les ter­res giro­ni­nes, del movi­ment Naci­o­na­lis­tes d'Esquerra i, dar­re­ra­ment, l'experiència a Soli­da­ri­tat, coa­lició per la qual resultà ser ele­git dipu­tat el 2010. Cele­bro que després de que­dar-se injus­ta­ment fora del Par­la­ment en les dar­re­res elec­ci­ons, hagi entre­gat el seu reno­vat coratge al ser­vei d'aquest pro­jecte que li supo­sarà una nova fita en el seu com­promís per obte­nir l'Estat propi.

Stru­bell i tot l'equip que ell ha con­tribuït a ver­te­brar ens demos­tren que encara és pos­si­ble un pro­jecte tea­tral i musi­cal digne i popu­lar cons­truït des de la base, sense espe­rar el beneplàcit del Depar­ta­ment de Cul­tura, ni el suport dels lob­bies que con­tro­len el negoci de l'escena a Cata­lu­nya. Enho­ra­bona, doncs, i sort quan Isa­vel passi l'exa­men de crítica i públic en un tea­tre del cap i casal.