Opinió

La Mancomunitat de Catalunya

Sense la Mancomunitat del 1914 no hi hauria hagut la Generalitat

El 6 d'abril farà cent anys de la reunió de l'assem­blea de cons­ti­tució de la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya, que elegí pre­si­dent Enric Prat de la Riba. L'estruc­tura d'aquesta fede­ració voluntària de les qua­tre dipu­ta­ci­ons cata­la­nes es va defi­nir amb una mesa i un con­sell per­ma­nent, i va optar molt ràpida­ment per ator­gar al nou ens man­co­mu­nat la capa­ci­tat inte­gra­dora de l'antiga estruc­tura pro­vin­cial. Cal recor­dar ara que els qui acom­pa­nya­ren Prat en la mate­ri­a­lit­zació del pro­jecte foren Agustí Riera i Pau, com a pre­si­dent de la Dipu­tació de Girona; Josep M. Espa­nya, de la de Lleida, i Josep Mes­tres, de la de Tar­ra­gona. Cul­mi­nava, així, una vella aspi­ració que, des de la pri­me­ria de segle, havia covat en els ren­gles del regi­o­na­lisme català i que es mos­tra­ria amb tota la seva ambició a par­tir de la Soli­da­ri­tat Cata­lana de 1906. Les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes, conduïdes per Enric Prat de la Riba i Fran­cesc Cambó, coin­ci­dien amb la volun­tat d'Antoni Maura de pro­pi­ciar una reforma de l'admi­nis­tració local. Però les matei­xes limi­ta­ci­ons de la política espa­nyola, la crisi del sis­tema de la Res­tau­ració i el torn de par­tits, i els inci­dents de recor­re­gut van anar pos­po­sant els intents de caràcter legis­la­tiu per ator­gar carta de natu­ra­lesa a la pos­si­bi­li­tat de man­co­mu­nar províncies.

Borja de Riquer, en el seu lli­bre sobre Alfonso XIII y Cambó, La monarquía y el cata­la­nismo político (Bar­ce­lona, 2013), ha expli­cat les difi­cul­tats de com­prensió de les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes en el marc de la política espa­nyola i, també, una anècdota molt sig­ni­fi­ca­tiva ocor­re­guda l'octu­bre de 1913, en una reunió fins ara poc cone­guda entre el rei i Cambó, patro­ci­nada per Damià Mateu Bisa, durant la qual el rei va dir al polític català: “Lo com­prendo, lo com­prendo per­fec­ta­mente; pero para cal­mar los rece­los que exis­ten ¿por qué no hacen uste­des una cosa? Hagan la Man­co­mu­ni­dad dejando fuera de ella a Tar­ra­gona y en cam­bio yo lograría que el Gobi­erno, en com­pen­sación, añadi­era la pro­vin­cia de Huesca.” Aquest era el grau de com­prensió de la dimensió política que s'ator­gava des de Cata­lu­nya al pro­jecte. Riquer explica que Cambó va dir al rei que el que pro­po­sava era una baja­nada.

El camí per arri­bar a la Man­co­mu­ni­tat va esqui­var la via del pro­jecte de llei, rei­te­ra­da­ment avor­tat, i s'hi va arri­bar per un decret publi­cat el 19 de desem­bre de 1913. En molt pocs dies, els dele­gats de les qua­tre dipu­ta­ci­ons cata­la­nes, el mateix any 1913, van enlles­tir el pro­jecte d'esta­tut de la Man­co­mu­ni­tat, que va donar peu a la ja esmen­tada assem­blea cons­ti­tu­ent. Albert Bal­cells ha expli­cat tota la dimensió i l'acció del pro­jecte inter­pro­vin­cial, amb Enric Pujol i Jordi Saba­ter, a La Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya i l'auto­no­mia (Bar­ce­lona, 1996) i ha abor­dat un aspecte més monogràfic a Puig i Cada­falch, pre­si­dent de Cata­lu­nya, i la seva època (Bar­ce­lona, 2013). Bal­cells ha remar­cat en la intro­ducció del lli­bre dedi­cat a Puig que “Si la Man­co­mu­ni­tat no hagués pre­pa­rat la futura auto­no­mia, pro­ba­ble­ment mai no hau­ria arri­bat. Com que sense la Man­co­mu­ni­tat del 1914 no hi hau­ria hagut la Gene­ra­li­tat del 1931 ni la del 1977, l'actual té el seu ori­gen en la Man­co­mu­ni­tat, encara que la deno­mi­nació Gene­ra­li­tat faci referència a la ins­ti­tució abo­lida per l'abso­lu­tisme borbònic el 1714”. Jus­ta­ment un cop aca­bada la I Guerra Mun­dial el 1918 es van des­ve­lar totes les expec­ta­ti­ves auto­no­mis­tes a Cata­lu­nya, es va ende­gar una con­sulta muni­ci­pal pro­mo­guda per l'Escola d'Admi­nis­tració i es va avançar en l'ela­bo­ració d'un Esta­tut que va embar­ran­car en l'obs­trucció política a Espa­nya i en les divi­si­ons inter­nes a Cata­lu­nya, que es van agreu­jar i pre­ci­pi­tar arran de la vaga de la Cana­denca (1919). Bal­cells també ha dedi­cat una mono­gra­fia a aquest moment: El pro­jecte d'auto­no­mia de la Man­co­mu­ni­tat del 1919 i el seu con­text històric (Bar­ce­lona, 2010). Però les bases mate­ri­als d'una obra de govern, i d'un pro­jecte de moder­nit­zació del país, roman­gue­ren com el tes­ti­moni tan­gi­ble de totes les pos­si­bi­li­tats d'un govern con­junt dels interes­sos de Cata­lu­nya amb un pro­grama fet d'ambició naci­o­nal i de raci­o­na­li­tat i prag­ma­tisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia