La columna
Sopa de tigre
La revista nord-americana d'actualitat The Daily Beast informa que fa dues setmanes, a la província xinesa de Guangdong (prop de Hong Kong), la policia va irrompre en un sopar organitzat per uns homes de negocis importants i uns buròcrates ídem, que estaven a punt d'endrapar un tigre acabat de matar. Per bé que aquests animals estan protegits a la Xina (només en queden 50 de salvatges a tot el país), es veu que entre les classes més acabalades és moda comprar-los i llogar carnissers per matar-los –n'hi ha que els electrocuten– i tot seguit fer-ne entrecot de tigre i sopa de penis de tigre, que els comensals devoren amb delectació, perquè menjar plats il·legals és una demostració de poder i riquesa, a la Xina i aquí (fa uns anys, si recordo bé, el xef d'un conegut hotel de luxe barceloní va ser acomiadat per haver preparat una comanda secreta a preu d'or: una sopa feta amb una espècie de tortuga en perill d'extinció). Una variant d'aquesta mena d'ingestió ostentosa és la caça d'animals exòtics, una altra activitat tan clandestina com prestigiosa entre les elits socials. El rei Joan Carles, per exemple, ha estat un caçador entusiasta del 1962 ençà i el 2004 va matar nou óssos romanesos i un bisó polonès i el 2012 com a mínim un elefant botswanès. Com els sopars il·lícits dels oligarques xinesos, les caces del rei es mantenien en estricte secret, fins que un maluc fracturat el va obligar a revelar-ho tot. De seguida, la secció espanyola del Fons Mundial per la Natura –del qual el rei era president d'honor– va convocar una assemblea extraordinària en què un 94% dels assistents van votar perquè se li retirés el càrrec. Fa una setmana, a El Mundo, la periodista Pilar Urbano va revelar que el rei també ha estat un colpista (un de debò). Per la mateixa regla de tres –sent com és el rei el representant honorífic de tots els ciutadans–, no hauríem de poder votar a corre-cuita perquè abdiqués? Hi tenim dret? Una pregunta més per als magistrats ponderats del TC.