Opinió

Estatuts i altres ‘afers'

Els nous estatuts de La Caixa convertida en banc consagrarien la seva vocació d'espanyolitat i l'eliminació del compromís d'estar domiciliada a Catalunya

Sovint l'actu­a­li­tat fa palesa la situ­ació real del país mit­jançant uns silen­cis ben eloqüents i cla­mo­ro­sa­ment reve­la­dors o unes anècdo­tes força il·lus­tra­ti­ves. Ara mateix en tenim bons exem­ples. En pri­mer lloc, tenim el cas de La Caixa, que té pre­vist apro­var uns nous esta­tuts de l'enti­tat abans de les elec­ci­ons euro­pees a fi de dei­xar de ser una caixa nas­cuda en temps de gran desi­gual­tat social que reque­ria ajuts als neces­si­tats, mon­tepíos, pen­si­ons per a la vellesa i ori­en­tació a l'estalvi. Es tracta, doncs, de trans­for­mar-la en una enti­tat finan­cera rabi­o­sa­ment abo­cada al model ban­cari que ara es tra­du­eix en una nova situ­ació de con­cen­tració de la riquesa en mans d'una ínfima mino­ria de la població i en detri­ment d'unes clas­ses mit­jana i obrera que tor­nen a ser vícti­mes d'una ini­qua, injusta i abu­siva infe­ri­o­ri­tat que fins i tot Barack Obama als Estats Units qua­li­fica d'into­le­ra­ble amenaça als mínims de benes­tar que s'havien ins­tau­rat com a con­questa irre­nun­ci­a­ble.

A més a més, els nous esta­tuts de La Caixa des­na­tu­ra­lit­zada i con­ver­tida en banc con­sa­gra­rien la seva vocació de radi­cal espa­nyo­li­tat després de 110 anys de cata­la­ni­tat i l'eli­mi­nació del com­promís d'estar domi­ci­li­ada a Cata­lu­nya, atès que ara ja domina els mono­po­lis d'aigua, gas, elec­tri­ci­tat, tele­fo­nia i peat­ges que via tari­fes públi­ques i direc­tius d'extracció política for­men un gran “caro­se­llo napo­li­tano”, és a dir, allò de “io ti do una cosa a te e tu dai una cosa a me”. En resum, després d'una set­mana no s'ha sen­tit cap veu enmig del silenci sepul­cral que posi el crit al cel en relació amb aquest propòsit maligne o, com a mínim, dis­cu­ti­ble i segu­ra­ment per­ju­di­cial i con­trari a l'interès gene­ral.

altres qüesti­ons que s'han sus­ci­tat sem­blen anecdòtiques, però també són pre­o­cu­pants. Per exem­ple, quan la Sra. Oriol, pre­si­denta del Círculo de Empre­sa­rios, parla en ter­mes fas­ti­go­sa­ment clas­sis­tes dels obrers que “no ser­vei­xen per a res” i no es merei­xen un SMIG (salari mínin inter­pro­fes­si­o­nal garan­tit), com­pro­vem que, amb una CEOE que aplau­deix amb les ore­lles, aquí es vol apos­tar per una com­pe­ti­ti­vi­tat basada en la rebaixa dels sala­ris (deva­lu­ació interna) encara que es freni la demanda i el con­sum sense els quals no hi ha crei­xe­ment i són men­tida, com s'acaba de demos­trar amb les xifres de pre­tesa cre­ació de llocs de tre­ball. Per cert, posats a jut­jar els altres, la Sra. Oriol podia haver pen­sat pri­mer en l'empresa que pre­si­deix. Es diu Segu­ri­ber i té el con­tracte de segu­re­tat de l'Ajun­ta­ment de Madrid con­ce­dit per la seva amiga l'alcal­dessa Bote­lla d'Aznar i “rela­xing cup of café con leche”. És, per tant, ella la que almenys per negligència pot tenir res­pon­sa­bi­li­tats en les 5 morts del con­cert del Madrid Arena, men­tre l'alcal­dessa se n'anava a jugar al golf amb el seu marit a Por­tu­gal.

També és reve­la­dor el cas de la nova minis­tra d'Agri­cul­tura, la Sra. Teje­rina. En efecte, durant anys va ser la titu­lar de l'ambai­xada de Cas­te­lla i Lleó a Brus­sel·les per des­viar el màxim de fons euro­peus cap a la seva auto­no­mia sense que el PP ni la Sra. Camacho cri­ti­ques­sin mai aquesta des­pesa en ambai­xa­des que s'hau­rien de dei­xar absor­bir pel Minis­teri d'Exte­ri­ors. Ja se sap que allà és vir­tut el que aquí és pecat.

Final­ment, no es per­din a la revista Interviú la història dels amors de Blesa amb Olga de la Cruz (amb càrrec a la Caja) i com la jut­gessa María Tardón, també excon­se­llera retribuïda de Caja Madrid, havia con­dem­nat el marit per haver-los acu­sat per escrit i ara vol expul­sar de la car­rera judi­cial Elpi­dio Silva per haver empre­so­nat Blesa. És pos­si­ble que qui s'ha enri­quit a la Caja sigui després el poder judi­cial que dic­ta­mini sobre les pre­fe­rents i els 20.000 M de res­cat de l'enti­tat que hem pagat entre tots?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.