Un ciclista despullat

Un dissabte al matí del mes d'abril circulava per la carretera costanera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. En un dels miradors que permeten aturar-se per gaudir de les vistes sobre aquell tram de costa, hi havia una persona que cridava molt l'atenció. Era un home de mitjana edat, amb aspecte d'estranger, que estava dret i pràcticament despullat; només duia calçotets i anava calçat amb sabates de ciclista. Amb tan poca indumentària mirava cap al mar amb els braços oberts. Tenia al seu costat una bicicleta, un casc i la resta de la roba. Era un foll? Un seguidor d'una secta d'adoradors del sol? Podria ser, però el més probable és que fos simplement un turista que acabava d'arribar de vés a saber quin país europeu, i que experimentava la sensació meravellosa de gaudir de l'aire lliure i del paisatge. Devia tenir encara ben present la fred i l'absència de sol de l'hivern del seu país. Vaig deixar aquell personatge allà pla plantat i, cap a Tossa, vaig anar trobant grups de ciclistes tota l'estona. El ciclista en calçotets i la resta, adequadament i correctament vestits, formen part d'un nou perfil de turista que ha deixat de ser excepcional i comença a tenir importància. Una invasió subtil i silenciosa va omplint les nostres carreteres. Nord-americans amb ganes de conèixer les carreteres on es preparava en Lance Armstrong, o europeus que volen bon temps i poder fer exercici, constitueixen un nou segment de visitants que creix de pressa i que interessa molt afavorir. Són practicants del ciclisme en les seves diverses modalitats, des de les més competitives fins al cicloturisme més tranquil. Vénen a fer les vies verdes o busquen carreteres secundàries amb poc trànsit. Te'ls trobes pedalant per les vies rurals que uneixen poblets empordanesos, o a la deliciosa carretera que va de Palol de Revardit a Camós, o a la vall de Llémena... barrejats amb els cada cop més nombrosos ciclistes del país. Sense haver-s'ho proposat ningú, a la regió de Girona es reprodueix el model de l'illa de Mallorca, on els hotels i les cases rurals acullen molts ciclistes durant tot l'any. Només cal fer dues coses per afavorir que en vinguin més. La primera afecta els que conduïm cotxe, i és fer-ho respectant el ciclista extremadament. La segona és pensar les carreteres preveient el pas dels ciclistes i la seva seguretat. Són mesures que els ciclistes locals també mereixen i agrairan, és clar, i que faran créixer aquesta beneficiosa i pacífica invasió.