Balmes Diagonal

Que les pàtries necessiten defensors és evident. Jo mateix, per qüestions genètiques, econòmiques, culturals, de tradició i antropològiques, sóc clarament partidari de la independència. El que no m'agrada és que, en el nombrós exèrcit de defensors que hi ha, també hi hagi fet acte de presència el percentatge natural d'estúpids. Aquests que responen a l'estupidesa amb l'estupidesa i que s'imaginen que tota la resta de l'Estat és fidel a les consignes de la Cadena 13, en contraposició amb les animalades que escupen des del canal dels bisbes. Gent encegada per una possibilitat real que es converteix en munició per a l'enemic. Una de les qüestions que em fan sentir més orgullós de ser on sóc és que pertanyo a un poble que sempre ha intentat esgotar els camins de la pau, derrota rere derrota.

Tot això ve al cas d'un estrany fenomen que consisteix a donar per dolent tot el que soni a castellà. I no em refereixo tan sols a converses de carrer o proclames de canalla. Encara recordo una vegada a TV3 que emetien una pel·lícula espanyola doblada al català i que havien desactivat el sistema dual, amb la qual cosa es feia molt estrany sentir en Fernán Gómez amb la veu de qualsevol personatge de Gent del barri (serial arqueològic que encara fan en algun d'aquests canals tan estranys). No es poden produir de cap de les maneres demonitzacions de cap mena. No tothom té la sort de poder viure en dues cultures tan riques totes dues i en tants d'aspectes. És tan estúpid privar-nos de les veus originals i perfectament comprensibles dels actors espanyols, com fer eliminar el nom de James Cagney en els cartells de la immediata postguerra per haver-se declarat simpatitzant del Front Popular. I el pitjor és que a més d'exemples són dos fets perfectament reals i constatables.

M'agrada molt més la paraula país que no pas pàtria i la de veí que no pas la de patriota. Una reclamació justa no es pot convertir en un cas d'indigència mental, de dualitat extrema, d'una curtesa de mires que ens faci pensar que vivim al rovell de l'ou. Jo mateix no tinc cap intenció d'estancar-me al mig de res, tot i que visc al carrer Balmes, quasi cantonada amb Diagonal. Això sí, a Campdevànol.