Amics del Muntaner

El nom és amable, ecumènic i exacte: Associació d'Amics de l'Institut Ramon Muntaner. Correntment aquestes societats se solen dir d'exalumnes, o d'exalumnes i professors; poseu-li la combinació que vulgueu de docents i discents, actius i passius, i sempre resultarà un nom llarg, inexacte i potser excloent. Perquè, com quedarien els companys no docents i els treballadors externs que durant anys n'han fet possible el funcionament? I les mares i els pares que hi han tingut un, dos, tres fills, la qual cosa ha fet que, encadenats, han arribat a tenir una relació de deu o dotze anys amb la casa? I aquells pares que han treballat (i sopat) a les diverses AMPA que s'han reunit al centre des de 1977? I els que com Josep Pla, Alfredo Landa i Lluís Llach s'hi examinaven un dia de juny? Etc. La paraula clau és amics, i ja ho canta l'Himne de l'alegria: Freunde!, que podrien entonar en Terricabras, en Guardiola, en Tremosa i la Merkel a quatre veus. Amb els de dins i els perifèrics, Amics del Muntaner va acomboiada per quatre exalumnes d'aquella classe que pares, professors i col·legues els agradaria tenir: Javi Martin (president), Lina Godoy, Mónica Iglesias i Alba Blanco; tres professores retraitées però amb molta pistonada i sociologia: Helena Compte, Pilar Tavera i M. José Valeri. I el director Francesc Canet, catalitzador irreductible. La primera pedra, un sopar el 20 de juny on tothom que s'hi senti cridat hi és convidat (instruccions a Facebook), i la feina, essent el 2014-15 el curs 175è de l'institut, no se l'acabaran pas. Però, més enllà d'efemèrides puntuals, amb l'autopista virtual els Amics del Muntaner pot esdevenir el partit (de part) més decisiu de Figueres i, pel cap baix, de l'Empordà: a més de promoure els clàssics debats i conferències, pot influir a la finlandesa manera en educació i ensenyament, que no és pas el mateix; o, com diuen els estatuts, pot empènyer projectes culturals, científics i lúdics; o ser l'àgora de traspàs de coneixements canalitzats des de l'experiència professional, el llistó científic i l'excel·lència literària o artística de membres de l'associació –que poden ser milers. El Muntaner ha estat 175 anys lloca i hotel d'entitats culturals de tota mena i, fins fa quatre dies, quan a la província hi havia només dos instituts, era la primera institució cultural figuerenca; en aquest sentit preveiem que amb els Amics es refermarà a la cresta de l'onada.