Són faves comptades
Autèntics
Una persona que admiro perquè ha dedicat bona part de la seva vida a estudiar i conèixer com érem, per saber com som i, sobretot, per arribar a entendre com podem arribar a ser, em deia l'altre dia:” Si vols ser tu mateix, has de ser lliure.” No has de decidir el teu futur en funció de què diran o com ho interpretaran els altres. No has d'estar pendent de si aproven o no el teu comportament o la teva decisió. Sigues fidel a tu mateix, sigues autèntic perquè si no, t'amargaran i t'amargaràs l'existència. Ser autèntic vol dir que siguis amo absolut del teu destí. Si acceptem prendre part en segons quin joc pot voler dir perdre aquesta autenticitat i, per tant, la confiança que t'haguessis pogut guanyar amb la teva feina. A tots ens agrada que ens aplaudeixin, que ens regalin les oïdes, qui no m'ho reconegui, perdó, però no me'l crec. Petit o gran tots tenim un ego per alimentar. Però no podem sacrificar-nos fins al punt de viure pendents del que opina la resta, el nostre entorn, no agradarem mai a tothom, i com més aviat entenguem que hem d'aprendre a fer passes que ens allunyin d'aquesta actitud més a prop estarem de la nostra independència. I mireu-vos-ho pel costat que vulgueu. Apliqueu-ho a qualsevol àmbit i encaixa. Per això m'ha vingut al cap aquell poema de William Ernest Henley que va fer mundialment conegut Nelson Mandela en el naixement d'una nació, la sud-africana.”Més enllà de la nit que m'envolta/negra com l'abisme insondable,/jo agraeixo al déu que sigui/per la meva ànima invicta./Atrapat en aquest circumstancial lloc/jo mai m'he lamentat ni he plorat./Davant les punyalades que m'ha donat l'atzar,/el meu cap sagna, però no m'he prostrat./Món enllà d'aquest lloc de fúria i llàgrimes/m'acorralen amb terror les ombres./Però tants anys d'amenaces/em troben sense cap temor./Ja no importa quin va ser el meu camí,/quantes culpes he acumulat./Sóc l'amo del meu destí:/sóc el capità de la meva ànima.” Siguem valents, si volem ser independents: siguem autèntics.