Can Felip

Si no hi ha un miracle de darrera hora, que sembla bastant improbable, els darrers capítols de la España unida y indivisible els viurem a can felip, amb tot el que significa aquesta expressió en l'imaginari popular. De cop i volta, a alguns senyors de Madrid els han entrat les presses i han valorat que la decrepitud de l'actual Borbó es pot convertir en la metàfora d'una forma de govern que no funciona i que calia canviar alguna cosa si es volia que tot continués igual. La jubilació de Joan Carles venia cantada i fins i tot ell mateix potser valorava deixar els seus esgotadors quefers i apostar per una vellesa regalada, qui sap si en alguna residència que no estaria gaire lluny de Mònaco. En el darrer servei a la corona, Joan Carles ha proposat Felip de Borbó i Grècia per substituir-lo, un príncep preparat per exercir de monarca tot i que ignora que el poble espanyol, els nostres estimats veïns, en el fons tenen un acurat sentiment republicà. Una nova peça que trontolla, quan els populars es declaren monàrquics, l'aparell socialista fa saber que el PSOE és monarquicorepublicà –qui ho entengui, que ho compri– i el país real vol ser realista. Ja s'ho faran, ja que aquesta pilota és per jugar un altre partit. Expliquen dels anys seixanta del passat segle que, quan la parella aleshores principesca es dedicava a procrear i esperar la fi del cagaelàstics, un amic els va aconsellar que, si tenien un noi, el bategessin amb el nom que volguessin, menys anomenar-lo Felip, per evitar un conflicte històric. Però, els joves inexperts no van fer cas del consell o el van entendre al revés, de tal manera que van posar un Felip al llibre de família. Quina premonició! Joan Carles anunciava l'abdicació el mateix dia que al consolat d'Itàlia a Barcelona es feia una recepció per celebrar el Dia de la República (la seva, proclamada en un dos de juny), festa nacional italiana. Ignoro el ressò que va tenir el brindis que acompanya el crit de viva la República engargussat pel cònsol. Podem anar tranquils a can felip, doncs, al final, de Felip V a Felip VI només hi va un Felip.