Rebel·lió educativa

La setmana ha baixat entretinguda entre l'abdicació reial, la de Duran i Lleida, la de Pere Navarro i la del PSOE respecte del republicanisme. Però, tot i que tot això és important, no és tan rellevant com el que passa avui. Perquè avui ens rebel·lem. És una rebel·lió pacífica, cívica, social, però no passiva. Avui ens rebel·lem contra una imposició política, ideològica i forana, que pretén esquerdar la societat catalana utilitzant les aules dels nostres nens com a camp de batalla. Avui defensem el model d'escola catalana, la immersió lingüística i la competència bilingüe de la joventut catalana, perquè és el model educatiu que hem construït durant més de tres dècades amb un èxit notable. Perquè és el model que vam acordar al Parlament d'acord amb la comunitat educativa, el nostre model. Perquè el català és la llengua pròpia de Catalunya i l'hem de defensar de la residualització. I sobretot perquè defensem la cohesió social, defensem la no-discriminació dels nens per raó de llengua. Defensem que la societat catalana sigui una i bilingüe i no dues, una castellana i una bilingüe. Defensem que els fills dels immigrants, vinguin d'on vinguin, se sentin part d'aquesta societat bilingüe. Defensem que tots els joves –estrangers, castellans i catalans– siguin competents en les dues llengües, que aspirin a ser-ho en una tercera, i que tinguin així les mateixes oportunitats laborals. I aquesta defensa no és només cosa dels mestres, de les escoles, dels pares; és un problema de tota la societat. Com ho és que vulguin imposar continguts ideològics per “espanyolitzar” els alumnes; o que vulguin limitar la igualtat d'oportunitats amb criteris econòmics. Avui defensem que la política no utilitzi els nens i també que els jutges no ens diguin com els hem d'educar. Avui és important manifestar-se amb Som Escola i enviar un missatge de fermesa, però tinguem clar també que l'autèntica rebel·lió serà no aplicar la llei Wert. Ni abans del 9-N, ni després.