La columna
Creativitat
Deia Einstein que la creativitat és la intel·ligència divertint-se. En aquesta magnífica definició de la capacitat mental de crear, el físic hi afegia una idea clau: la diversió. L'estímul de l'esbargiment permet associar idees, generar novetats, dubtar fins a l'infinit i intuir com deu ser el que es desitja. La creativitat també és una decisió, la d'arriscar-se, la de comprometre's, la de queixar-se i la de sorprendre, si cal, amb un estirabot improvís. Representa la llibertat per trencar normes caduques, generant solucions noves, obrint el punt de vista, amb generositat. Corre per les xarxes socials un article titulat Els intel·ligents triguen més a adormir-se, un estudi de la Universitat de Semmelweist que addueix com a argument primer que les persones més intel·ligents se senten atretes pel llenguatge de la nit, recinte que afavoreix la seva creativitat i desenvolupament, i que per això opten per adormir-se més tard. A casa devem ser molt tanoques, doncs, perquè ens adormim quasi abans d'estirar-nos al llit. El cas és que l'article confon “anar a dormir tard per aprofitar la nit” amb “adormir-se de pressa un cop ets a dins del llit”. El que sí que és cert –més enllà de capacitats mesurades amb aforismes sense peu– és que la tradició ha afavorit la unió entre creativitat i nocturnitat. Deien els romàntics que la nit era l'espai propici per a l'art, en la mesura que activava les lògiques retrospectiva (record) i prospectiva (somni) i el temps se suspenia per avivar la imaginació. Ara està de moda dir que l'escola mata la creativitat: com totes les modes, aquesta afirmació és grotesca. El geni i el talent es revela, justament, dins les aules: si bé hi ha uns patrons de comportament –és bo que hi siguin– els mestres afavoreixen la curiositat, la flexibilitat, l'originalitat i la divergència dels nens, i no els penalitzen si en demanar que dibuixin la flor més bonica del seu jardí, un nen perfila la seva mare. Si no, que li preguntin al petit príncep.
