El timbal
Sense novetat al regne
L'entusiasme institucional amb què s'ha celebrat l'abdicació de Joan Carles I i la coronació de Felip VI és comprensible dins el seu context o, si ho prefereixen, dins la seva bombolla. Fa força més gràcia, però, sentir anuncis de canvi, de renovació, de nous temps, nous escenaris i noves esperances, senzillament perquè són pura retòrica vinguin del nou rei, dels membres de la cort o dels cronistes del regne. Canviaran coses? Sí. La corona deixa anar el llast d'imputacions, divorcis, gendres incòmodes, caceres d'elefants, amants, una reina separada i una fortuna secreta i posa cares noves, més joves i menys tacades. Fins aquí, les novetats. A partir d'aquí, el rei no té capacitat per canviar res d'essencial. A diferència del seu pare, que va heretar els poders del dictador, a Felip VI la Constitució li reserva el paper de figura simbòlica, representativa, decorativa. No té cap atribució, ni poder en l'organització de l'Estat, el seu funcionament i les decisions que afecten la gent, els pobles i els territoris. Ell no pot evitar que la casta de polítics i alts funcionaris que s'ha apropiat de l'Estat bloquegi tot canvi de statu quo, igual que han liquidat tot debat sobre la seva proclamació reial. Ell no podrà evitar que bancs i grans empreses continuïn acumulant riquesa a costa dels ciutadans, del seu empobriment i, si convé, dels serveis que reben de l'Estat. Felip VI no pot evitar que la llengua catalana hagi de viure cada dia defensant el seu espai, la seva integritat i el seu futur de les agressions d'un estat castellà amb mentalitat imperial, o que el setembre vinent un ministre de la FAES converteixi els col·legis catalans en camp de batalla lingüístic. Ell no farà que els catalans puguin decidir el seu futur, perquè ell és el símbol de la unitat de destí. El nou rei no farà una nova Espanya, en què els catalans puguem arribar a construir amb llibertat i sense interferències la nostra societat, que ambicionem més justa, més pròspera i molt més democràtica, perquè això només ho aconseguirem nosaltres des de la convicció, la mobilització i les urnes.