Opinió

De set en set

Captius muts

Eren com­ba­tents que havien cai­gut pre­so­ners a les trin­xe­res més cas­ti­ga­des del front cen­tral de Cata­lu­nya: les de Sen­tiu de Sió, des d'on l'exèrcit repu­blicà volia sor­tir per a arra­bas­sar a les tro­pes fran­quis­tes el cap de pont de Bala­guer. Després de mesos d'inten­sos com­bats per apo­de­rar-se uns i altres de posi­ci­ons més avançades, els sol­dats de la República foren vençuts allí l'1 de gener del 1939. Molts d'ells mori­ren en la lluita. Als cap­tius els aple­ga­ren pri­mer a Cubells per dur-los després cap al sinis­tre camp de con­cen­tració de Miranda de Ebro, un dels 194 cons­truïts per Franco. De camí cap allà els inter­na­ren en el que havia estat san­tu­ari del Sant Crist de Bala­guer –habi­li­tat com a “cen­tre d'inter­ro­ga­to­ris”– i a la plaça de toros de Logro­nyo.

Hom cal­cula que en aquell moment del final de la guerra hi havia a Espa­nya mig milió de pre­sos repu­bli­cans. En aque­lla cor­rua de pre­so­ners hi havia el meu pare, i Fran­cesc Grau i Via­der, autor del lli­bre Rua de cap­tius, obra del 1981 que fa un parell de mesos ha ree­di­tat Club Edi­tor. Els camps de con­cen­tració fran­quis­tes eren tant o més inhu­mans que els que s'habi­li­ta­ren al sud de França per aco­llir els fugi­tius que arri­ba­ven de Cata­lu­nya. L'escrip­tor i peri­o­dista Fran­cesc Grau n'explica epi­so­dis cor­pre­ne­dors, i les seqüeles: “Les enor­mes matrius dels camps de con­cen­tració havien tin­gut l'eficàcia de ges­tar una gene­ració d'homes moral­ment cas­trats, de parir una munió de cri­a­tu­res física­ment aco­var­di­des i dis­po­sa­des a accep­tar totes les humi­li­a­ci­ons sense un sol crit de pro­testa.” Com diu en l'epíleg del lli­bre Marta Marín-Dòmine, inves­ti­ga­dora de Toronto, és en aquesta des­cripció de l'estat d'ànim d'aquells expre­sos “on podem tro­bar la clau que explica el silenci del tes­ti­moni dels camps fran­quis­tes”. Aquells homes res­ta­ren muts durant molts anys en no reei­xir a esbor­rar humi­li­a­ci­ons, sofri­ments i pors. El seu silenci encon­git explica en part que que­des­sin fora del relat domi­nant, fins ara, en el memo­rial de les vícti­mes d'aque­lla guerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.