Il·legal?

Faig una ullada al Llibre Sagrat, que va descendir no del Sinaí, sinó del Guadarrama, és a dir, l'obsoleta Constitució Espanyola, i ensopego amb alguns articles interessants. Art. 9.2: “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals siguin reals i efectives, remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.” Senyor poders públics, per què no fa la seva feina a Catalunya? Més encara, art. 47: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat.” Em pregunto quan demanaran perdó per haver actuat en contra de la Constitució. Art. 149.32: “Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.” Queda doncs clar que convocar una consulta no és il·legal, només que necessita l'autorització de l'Estat. Així doncs, quan l'indolent Rajoy repeteix: “Es ilegal, es ilegal”, vol dir: “És legal però cal que jo ho autoritzi.”

Però, per a què demanar que obeeixin l'esperit de la seva Constitució? Per a què reclamar respecte pels ciutadans? Un avió espanyol, de Swiftair, s'estavella a Mali i hi acudeixen autoritats i l'exèrcit francès. El govern espanyol no va ni aixecar el cul de la cadira (tota la tripulació era espanyola). Quina justícia reclamar quan, a València, els tribunals han absolt els nazis del Frente Antisistema, entre els quals hi ha l'assassí de Guillem Agulló? A qui acudir quan hi ha estelades cremades, esmicolades i insultades sense que ningú aixequi ni una sola cella? Com protestar de com és de llest (?) Moratinos endossant-nos uns diners i usurpant-ne el seu control? O cometent la barbaritat d'exigir que el diner públic pagui centres privats en defensa dels pocs alumnes que volen estudiar en castellà?

Heu esdevingut insostenibles. No és que ho vulguem, és que tenim la necessitat de marxar.