Estat de dret

Tot put a retorn definitiu. Els meus bars, el paisatge més poètic de Madrid, encara no han tornat a obrir les portes, si no és per repintar parets o rehabilitar la cuina. De petits, quan les vacances eren de tres mesos i no tornàvem a casa fins a la Mercè, ens pensàvem que tot hauria canviat força. I resulta que no: que a casa el pare tornava a parlar de la feina de la impremta, mentre la mare movia el cap quan s'adonava que els sis havíem crescut i que caldria tornar a Can Segarra a comprar sabates per al cole i encarregava davantals a l'Antonieta. Ara pensem en els efectes del nou frau urbanístic que garantirà la solvència de FCC –Don Florentino–, els amos de l'empresa privada que és el Club d'Enrique Cerezo, així com els amis de la Mahou-cervesa, i endeutarà, encara més, l'Ajuntament d'Ana Botella de Aznar. Per tant: més retallades pressupostàries, més càrrega fiscal i un nou nyap. Tot perpetrat els mesos de juliol i d'agost, com a indicador de la transparència, que és l'ADN de les majories absolutes en la política madrilenya. T'insisteixen que tot ho fan d'acord amb la Constitució. Sí? Saben què vol dir un estat de dret, la idea cada cop més arnada de l'autonomia dels òrgans de poder, és a dir: el legislatiu, executiu i judicial? No deu ser que prefereixen fer cas de l'únic poder que els interessa: el dels mass media? Els “poders oficials” poden estar tranquils perquè disposen de dues armes, letals per a una democràcia: l'aforament d'unes deu mil persones, agraïdes perquè han cobrat diner públic, i l'arma de l'indult, vareta màgica que permet, a qui mana, perdonar a qui l'ha feta la totalitat o una part de la pena imposada, amb una extinció de la responsabilitat penal que suposa el perdó de la pena. Recomano la lectura de l'article del catedràtic de dret penal Joan J. Queralt L'indult és un premi, on recorda que “l'indult és una aberració en l'estat de dret” que allibera de culpa fins i tot els que vulneren les normes més elementals dels drets fonamentals.