A la plataforma Castor, en TAV

Enmig del moment de més tensió democràtica de la història recent de Catalunya, se succeeixen episodis que no fan res més que confirmar que només separats d'Espanya i esdevenint un estat independent podrem tenir alguna esperança que els nostres fills i néts viuran en un país millor.

Descobrim que directius d'una caixa d'estalvis madrilenya que havien fos un bon grapat de targetes Visa Or s'havien recol·locat ràpidament en diferents capes de l'administració o les grans empreses cotitzades. Espanya és un país que no aprèn dels seus errors. Des de fa mesos, el ministre d'Indústria fa roda de premsa rere roda de premsa per anunciar que el rebut de la llum serà més barat per a les famílies. La realitat és que els augments són incessants, i multipliquen exponencialment el cost de la vida. Ahir coneixíem una altre escàndol que en qualsevol democràcia consolidada hauria fer saltar el govern sencer: el cas del projecte Castor. Més de mil milions d'euros que els ciutadans haurem de pagar durant 30 anys per “compensar” els adjudicataris d'un projecte que des del primer dia estava condemnat al fracàs. La sospita de connivència entre l'Estat i les grans empreses que controlen els monopolis dels serveis públics fa inviable Espanya com una economia de mercat consolidada. La cirera del pastís? Haver descobert que l'obra del TAV a Girona és el monorail d'Els Simpsons.