Muntaner: 1839-2014

Cent setanta-cinc anys de funcionament in crescendo es commemoraven i celebraven la setmana passada a Figueres. L'Institut Ramon Muntaner, el més antic del país, seguia fent goig per dins i per fora el dimecres primer dia d'octubre.

Setmanes i mesos ha que es parlava i es preparava l'esdeveniment. Tinc el goig i la sort de comptar amb autèntics amics en el dit institut, tant pel que fa a dirigents i professors, com pares i avis d'alumnes actuals, i això ha fet, sobretot, que tingués ocasió de parlar-ne amb molts d'ells i elles, i conèixer les intencions i les idees d'aquesta commemoració que va esclatar aquest dia primer de mes. Però no s'acaba pas aquí, perquè la bufera de la gent del Muntaner no diré que és infinita, que seria dir molt i massa, però sí inacabable, que ve a ser una forma d'infinitud.

Ho van dir alguns oradors actuals en l'acte a la plaça, davant dels alumnes, les autoritats, exprofessors i claustre actual: costa molt d'imaginar quina empenta, quina confiança i bufera devien tenir aquell temps per engegar un gran centre d'ensenyament laic únic al país. Ho va subratllar l'alcalde que ho era l'any 1839,
Tomàs Roger i Planells, en el seu solemne parlament: es tracta d'una obra colossal d'ensenyament, sense demanar ni un sou a cap administració, que no han gosat dur a terme viles i ciutats veïnes més importants, perquè a l'Institut de Figueres, originalment anomenat Colegio de Humanidades, s'hi van aplegar, des del principi, totes les branques d'ensenyament general que es professaven aleshores en els millors i més prestigiosos col·legis d'Europa, per tal d'educar futurs propietaris, artistes, comerciants i literats. Que era avançat en el temps en relació amb els centres d'ensenyament, és que s'hi agençà un gabinet d'història natural, un altre de física, un museu i una biblioteca. I que era una aposta arriscada ho va subratllar també Francesc Canet, actual director de l'Institut. Va dir que “avui sembla senzill i d'educació pública i gratuïta en parlem tots, però el 1839 va ser una aposta més que agosarada: va ser futurista”.

I la història d'aquests primers 175 anys ens diu que al Muntaner de Figueres hi va haver alumnes que amb el temps han esdevingut personatges, com per exemple Carles Pi i Sunyer, Francesc Cambó, Frederic Rahola i Trèmols, Salvador Dalí, Ramon Basil, Alfredo Landa, Ferran Agulló, Jaume Miravitlles, Carles Fages de Climent, Josep Pallach...