No donem la raó a Aznar

Espero que quan llegeixin aquest article hagi deixat de tenir sentit. M'explico. Un periodista conegut, que no citaré, em deia fa un temps que els responsables de comunicació del PP envien cada matí, des del carrer Génova de Madrid, la consigna del dia a tots els seus càrrecs polítics i que aquests tenen el deure de repetir-la fins que els arriba la següent. Des que m'ho va dir m'hi fixo i no falla. Potser no és una mala estratègia de comunicació però en tot cas deixa molt poca llibertat personal per expressar-se, tot i que els que es prenen aquest dret valdria més que callessin, com per exemple Miguel Ángel Rodríguez i les seves cites a l'afusellament, primer del president Mas, i després de tots els independentistes. El que m'ha sorprès (per no dir indignat) és que aquests darrers dies no només els càrrecs del PP repeteixen fins al cansament que el president ens ha enganyat, sinó que els càrrecs de totes les forces polítiques catalanes excepte Convergència, és clar, fan seva la consigna de Génova.

No entraré aquí si el president Mas ens ha enganyat o no, tot i que per ser clara voldria dir que de moment em sembla pueril la picabaralla sobre les dues consultes. La que ens han suspès era ja una consulta descafeïnada i tan poc vinculant com la que el president proposa, i si no vaig errada, l'única diferència substancial és el cens. No oblidem que en democràcies consolidades com l'americana no hi ha un cens; la gent que vol votar s'inscriu i els que no ho fan no voten perquè no volen. En tot cas, el que per mi és important és que votarem i que es tracta d'un acte de desobediència festiu. És veritat que hauríem de saber què dirà la papereta que posarem a les urnes. Entenc l'estratègia del president que ha deixat descol·locat el govern de Madrid, però aviat hauríem de tenir les coses més clares.

Ara és l'hora de l'alliberament nacional i aquest necessita unitat; ja vindrà la de la diversitat i la diferència. Ara és l'hora de deixar de banda la ideologia i de lluitar transversalment i democràticament pel futur del país. Els temps de la ideologia ja vindran, només faltaria. Ara vivim un temps històric que necessita confiança.

Aznar va dir fa temps que el problema català cauria pel seu propi pes perquè ens dividiríem i ens tiraríem els plats pel cap entre nosaltres. No li donem la raó. Els temps històrics pertanyen a la gent i a les societats que els viuen i la nostra, sortosament, és un exemple d'unitat, transversalitat, pacifisme i optimisme. Els que vam omplir els carrers de Barcelona l'any 2012 i 2014 i els 400 km de l'antiga Via Augusta el 2013 esperem que els nostres polítics estiguin a l'altura i que deixin de banda el tacticisme electoral i els interessos de partit per abraçar els interessos del país.

Sabíem que no seria fàcil ni ràpid però que si persistíem hi arribaríem. No convertim el Parlament en trist espectacle. Fem-ho per nosaltres, per dignitat, i fem-ho també pel món, que ens mira i cada dia està més al nostre costat. Repeteixo. L'objectiu és la independència, i un cop assolida ja vindrà el model polític, econòmic i social que la majoria vulgui. De moment, el que tenim al davant és el 9-N per omplir carrers i urnes, que per cert, em sembla que l'alternativa que expressa amb tanta vehemència en Joan Herrera no és tan diferent. Si hem participat a les tres darreres manifestacions exemplars, ara hem de ser responsables i votar. No podem fallar, perquè si aquesta vegada fallem la història ens passarà factura, i aquesta factura serà molt cara.