Opinió

LA GALERIA

Pineda & Parra

Si la informació és objectiva, l'opinió, com
a gènere periodístic,
és subjectiva

Els veus foto­gra­fi­ats a la coberta i a la con­tra­por­tada del seu lli­bre El sueño que fue. Un relato sobre la alfa­be­ti­zación en Nica­ra­gua i ningú no diria que no són ger­mans. I ho són, de fets i de llet! De la que han mamat ple­gats Orlando Pineda i Sebas Parra. La mateixa que la de San­dino i Freire; Fon­seca Ama­dor i Fer­rer i Guàrdia; Gale­ano i Mac­hado. Diuen que si bé la infor­mació en comu­ni­cació ha de ser –per defi­nició– objec­tiva, l'opinió –com a gènere periodístic– és sub­jec­tiva. Trans­gre­dint l'acadèmia, aquesta és una peça opi­na­tiva autènti­ca­ment objec­tiva. I no és cap con­tra­dicció. No pot ser de cap altra manera després de lle­gir El sueño que fue, esti­mar en Sebas i conèixer l'Orlando. Ells sí que van poder. Són la prova tàctil que si es vol es pot. Avui diu­menge, a dos quarts d'una del mig­dia, a Can Nine­tes, els podreu –lite­ral­ment i tàctil­ment– abraçar, amb l'immens poder que té un gest d'aquest cali­bre, per al que el fa i per al que el rep. Pre­sen­ten el seu lli­bre a Santa Eugènia de Ter (Gironès) –ahir ho varen fer a Arbúcies i diven­dres, a la facul­tat d'Edu­cació de la UdG i, també, a Cor­nellà de Llo­bre­gat–. Avui, qui pre­senta l'epo­peia coral (i oral) que es relata sobre paper és un altre ele­ment esti­ma­ble dels impres­cin­di­bles: l'euge­ni­enc euge­nial Ramon Macaya, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Veïns de Santa Eugènia i copor­ta­veu de la Man­co­mu­ni­tat Santa Eugènia-Can Gibert, en la seva (alta) qua­li­tat de bri­ga­dista san­di­nista, que després d'una etapa per l'Amèrica Lla­tina, va tor­nar a Cata­lu­nya el 1993. Ena­mo­rar-se de l'èpica que des­til·len les pàgines de la història és tan fàcil com laboriós –apre­nem amb la lec­tura– orga­nit­zar la que seria la mobi­lit­zació i par­ti­ci­pació popu­lar més impor­tant del segle XX (qua­li­fi­cada així per la Unesco) que va acon­se­guir que la Cru­zada Naci­o­nal de Alfa­be­ti­zación (la CNA) impliqués 115.000 joves bri­ga­dis­tes alfa­be­tit­zant 400.000 per­so­nes adul­tes a la nova República de Nica­ra­gua, reba­te­jada com a “ter­ri­to­rio libre de anal­fa­be­tismo” el 23 d'agost de 1980. El mètode audi­o­vi­sual d'alfa­be­tit­zació creat per la pro­fes­sora i peda­goga cubana Leo­nela Relys, XVIII Premi Mes­tres 68 (Girona, 2011), porta per nom “Yo, sí puedo”; no és casual, ho veieu com sí que es pot, quan de debò es vol: “Puño en alto, libro abi­erto” (estrofa de l'himne de l'alfa­be­tit­zació de Car­los Mejía Godoy). El maes­tro Pineda i el mes­tre Parra esta­ran de bolos aquests dies; si els voleu anar seguint, visi­teu el web gironí de l'Asso­ci­ació d'Edu­cació Popu­lar Car­los Fon­seca Ama­dor: aepc­fa­gi­rona.blogs­pot.com.​es



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.