Molts anys

L'altre dia em van convidar a una festa d'aniversari. I quan t'hi conviden sovint portes un regal per a l'homenatjat/homenatjada. En aquest cas, però, ha passat just el contrari. Celebràvem els 40 anys del pessebre vivent de Vilablareix i el regal era aquest: celebrar que fa 40 anys que es fa el pessebre i el que ha significat per a tantes persones. Era el desembre de 1974 quan la majordoma del mossèn de la parròquia, Paquita Xarles, va saber enredar el jovent del poble per fer una activitat que els agermanava i els servia sense adonar-se'n per instruir-se en els valors de la vida, aquells que han marcat la seva, de vida, la que han fet en paral·lel a l'organització del pessebre. Perquè, tot i que sigui una activitat per la qual només es vegin un cop l'any, els ha deixat un pòsit que ha amarat les seves arrels. I si no, pensem en qualsevol entitat o agrupació on hàgim participat i pensem en el que això ha suposat per a la nostra formació, com a persones i com a ciutadans. Probablement no hauríem crescut ni nosaltres ni l'activitat en la qual participem sense una colla de valors que hi donen sentit. Funcionaria res sense compromís, constància, perseverança, respecte, generositat, sacrifici, confiança, esforç, amistat, il·lusió i treball en equip? Mantenir les tradicions i renovar-les serveix, entre altres coses, per unir un poble, per tenir més sentiment de comunitat, un sentiment que ens fa més forts davant de qualsevol contingència o adversitat. Mantenir les tradicions no és ni d'esquerres ni de dretes, és de persones que valoren i respecten els seus orígens, les seves arrels. Tenen en compte i posen en valor el que els seus avantpassats van fer i els van deixar, el seu llegat, la seva experiència, el gran tresor. Com més anys vius, més en saps de viure i de la vida. Paradoxalment, com més anys viscuts, menys anys ens queden per viure la vida. Per tant, que l'experiència transmesa pels que ens han precedit i ens han ensenyat ens serveixi per viure cada dia com si fos el primer de molts anys.