De set en set
Palestina?
L'Estat espanyol va ser l'últim del món occidental a reconèixer Israel, i ara voldria ser el primer de la Unió Europea a reconèixer l'entitat palestina. Suècia ja se li ha avançat, i en els parlaments del Regne Unit i de França sembla que tot són presses. La “tradicional amistat amb el món àrab” que va proclamar el franquisme continua ben viva i ha adquirit una transversalitat que fa goig de veure. En aquell temps, però, era el que se'n deia una política de substitució; essent així que el règim patia un aïllament diplomàtic i que no podia desenvolupar relacions normals amb els països del seu entorn, es va veure obligat a una aproximació a les potències àrabs. Fent de la necessitat virtut, i de la freqüentació afinitat, al cap dels anys aquella retòrica amistat ha esdevingut un dogma de fe que va més enllà d'un càlcul pragmàtic de necessitats. Havent oblidat l'enfrontament constant de segles passats i les molt problemàtiques relacions amb el perillós veí del sud, Espanya aplaudeix i fa seves totes les iniciatives que vénen d'Europa pel que fa a apaivagament diplomàtic i concessions econòmiques als països àrabs, inclosa una onerosa obertura de fronteres. En teoria, les democràcies haurien de donar-se suport mutu, i en aquests països la democràcia no hi és ni se l'espera; en la pràctica, la UE des dels anys setanta segueix una línia de deslegitimació d'Israel, que sí que és una democràcia, i de suport a tota activitat expansionista àrab, que inclou l'oblit de les activitats terroristes dirigides o apadrinades per Arafat fins i tot a Europa mateix. L'argument europeu és que el reconeixement com a estat d'això que hem convingut a anomenar Palestina és un capítol obligat perquè s'arribi a una pau negociada; en realitat, i ho saben, és una manera d'avivar la guerra interminable. En els mapes de totes les autoritats palestines, Israel simplement no hi és; no en volen un tros, ho volen tot. La solució de dos estats per a dos pobles, per ara només és una fantasia europea, és implantejable mentre des de la banda àrab només s'alimenti la idea de l'anihilació de tots els jueus.