Final cantat

Potser alguna ànima càndida havia arribat a pensar-se que la descomposició de l'Estat que canten els poetes havia ensucrat l'ànima de la fiscalia. Déu Nostre Senyor els ho reconegui el dia del judici final. Potser sí, potser Espanya es descompon, com avisen els militars a l'aguait, però, en tot cas, els poders són els poders i els fiscals són els fiscals. Encara. I que no duri. Per això la votació que ha fet la junta de fiscals de sala sota la batuta cinèfila d'Eduardo Torres-Dulce ha estat com ha estat. Torres-Dulce transmetrà a la fiscalia superior de Catalunya l'ordre de querellar-se contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Per desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Més crim, impossible. I els fiscals de Catalunya acataran perquè la jerarquia és la jerarquia i la nòmina és la nòmina. En tota aquesta bestiesa predita criden l'atenció, per la barra, les declaracions de Mariano Rajoy. El president de l'únic govern de l'Estat va proclamar ahir que ell no pressiona ningú i que la fiscalia actua amb llibertat d'opinió i independència de criteri. Això afegia un component de cinisme al pas de comèdia. El cas és que hi ha querella. I el cas també és que el Partit Popular acumula deliris. On volen anar a parar? Si al remat del serial Artur Mas és inhabilitat, que es calcin. La bestiesa habilitarà la independència. Rajoy hauria de fer cas als militars. Totes les colònies espanyoles es van independitzar perquè la metròpoli era i és imbècil.