Quina DUI?

Passat el 9-N, estem en plena discussió sobre les eleccions al Parlament de Catalunya. Més enllà del debat sobre quan i com s'han de fer, és important debatre el camí a seguir, si l'independentisme guanya aquestes eleccions.

ARA PER ARA la millor opció, la del referèndum sobre la independència previ a la declaració, sembla haver quedat descartada. Espanya difícilment pactarà mai un referèndum d'independència, i el procés participatiu del 9-N no tenia tots els elements necessaris per ser considerat un referèndum vàlid, no pas per la seva unilateralitat ni per la seva alegalitat o il·legalitat, sinó sobretot per la manca de cens definit. Per tant semblem abocats a la via de la declaració unilateral d'independència que pot ser seguida o no d'un referèndum de ratificació. En aquest debat hi ha dues posicions: la via lenta i la via ràpida. La lenta seria aquella que preveu una declaració d'independència que no té efectes immediats i que obre un procés de negociació amb l'Estat, amb instàncies internacionals, i la construcció de les anomenades estructures d'estat, sobretot la hisenda pròpia, amb caràcter previ a la proclamació definitiva. La ràpida no distingeix entre declaració i proclamació, sinó que la declaració implica fer efectiva la independència amb decrets o lleis immediats que suposin el control de la hisenda, territori i infraestructures energètiques. És important destacar que els qualificatius lenta o ràpida no fa referència a quan es faria aquest procés, sinó a la durada.

Des del meu punt de vista, la via lenta, que probablement seria l'adequada si l'Estat espanyol fos equiparable en qualitat democràtica al britànic, no és apropiada en el nostre cas. El Parlament faria una declaració d'independència i aquesta seria recorreguda i suspesa, com ja ho va ser la declaració de sobirania. A partir d'aquí actuaria tot l'aparell judicial de l'Estat i aturaria totes aquelles accions que emanessin d'aquesta declaració, com intentar recaptar impostos. L'acció jurídica seria més ràpida, contundent i forta que la que està seguint ara la fiscalia de l'Estat per sancionar els fets del 9-N. En aquest context, que no només és de manca de voluntat política per part de l'Estat sinó que és d'oposició total i absoluta, amb voluntat de forçar al màxim la legalitat espanyola, arribant si cal a l'empresonament del president i els consellers, declarar i exercir immediatament és la millor alternativa.

Ara bé, cal que siguem conscients que la via d'una declaració unilateral d'independència que es fa efectiva amb caràcter immediat implica un grau de força política, cohesió, autoritat i determinació del govern enormes. Una DUI implica agafar el control de totes les institucions públiques de l'Estat a Catalunya, començant per la Justícia, l'AEAT i la Seguretat Social, i seguint per les centrals nuclears, els ferrocarrils, ports i aeroports. No es tracta de tenir estructures d'estat prèvies, tenim les que tenim, que són escasses malauradament, sinó d'utilitzar les que tenim (un Parlament i un govern democràtics, una policia pròpia i un cos de funcionaris) per agafar el control de les que estan en mans de l'Estat. Al darrere només tindrem la legitimitat democràtica que ens doni una majoria clara a les urnes.

Seria convenient tenir les eines informàtiques i el personal preparat, però és determinant tenir l'autoritat política necessària per fer que totes les empreses, institucions i ciutadans del país ingressin el seus impostos i cotitzacions socials al nou estat que neix, sabedors que no fer-ho implicarà sancions, atès que la nova autoritat al territori ha canviat. Una via difícil i dura, i que per això mateix requereix cirurgia d'urgència i no un lent dessagnar.