De gran ciutat espanyola a gran capital europea
Els mitjans internacional encara expliquen i analitzen les conseqüències del 9N, que és vist com un trencament sense retorn de les relacions Catalunya-Espanya. La votació ha contribuït definitivament a inclinar la balança dels principals opinadors i editorialistes internacional cap a les posicions catalanes. És quelcom important, perquè les cancelleries i ministeris d'Afers Exteriors llegeixen amb atenció aquestes opinions.
Un bon exemple és la peça publicada pel diari dublinès Irish Independent, signada per Eamon Delaney, un ex-diplomàtic i escriptor molt respectat, que amb el títol “Serà un adéu a Barcelona?”, advertia que aviat el món mirarà el Cap i Casal amb uns altres ulls: “Barcelona és una de les grans ciutats espanyoles, excepte que aviat potser ja no serà gens espanyola, i pot esdevenir una gran capital europea i el principal centre administratiu del nou estat independent de Catalunya”. Delaney explica que avui en dia no hi ha lloc per a conflictes violents, però es pregunta “Què passarà si el govern de Madrid continua ignorant la voluntat popular dels catalans? Com s'ho farà per impedir que marxin sense un bloqueig econòmic o una intervenció militar? És la mateixa situació que patia Irlanda fa 100 anys”. L'ex-diplomàtic irlandès conclou que “com a Escòcia, l'única solució pot ser que Madrid atorgui a Catalunya més autonomia i poders fiscals per aplacar l'apetit per la independència. Però això segurament el que faria seria alimentar-lo encara més”.
A l'altra banda de l'Atlàntic, el setmanari mexicà d'informació general Siempre! (fundat als anys 50 del segle passat pel català de Mèxic José Pagés Llergo) publicava una anàlisi post 9N on s'explicava que “la participació reflecteix un grau molt alt de cansament amb la política de l'Estat espanyol. Si en aquests moments se celebressin eleccions a Catalunya, segurament els independentistes tindrien majoria”, i afegia que “el 9N de Catalunya representa l'aprofundiment de les esquerdes que estan ensorrant una forma d'estat que ja no funciona. Si la consulta catalana ha demostrat alguna cosa, és que l'escenari polític immediat és de fragmentació. Un petit impasse que presagia la tempesta.”
