Pastorets republicans

Aquest títol, irreverent i paradoxal en aparença, el va dir un dels responsables de l'esdeveniment mentre sortíem (divendres, teatre El Jardí de Figueres) de la performance escènica titulada 14 Abril. Obra coral excel·lent perquè hi intervenen moltes persones, que canten i toquen, i que ho fan molt bé: des de la Coral Polifònica fins a en Josep Tero, passant per Gonçal Comellas, Sara Parés i els seus amics, i una dotzena més, tots extraordinaris. Remarcable experiment teatral perquè els bons actors implicats l'hi fan: Josep Antoni Tudela, Marc Sala, Txema Alabert, Laia Alsina i mitja dotzena més. Més els realitzadors, grafistes, tècnics audiovisuals, vestuaris... i els dos que l'han imaginat i n'han fet el guió: Alfons Romero i Jordi Pla. Vuit minirelats escènics i encadenats sobre altres tants catorzes d'abril de distints moments de la història del país, com, per exemple, el de durant la guerra de 1714 o el de 1939; els més darrers presenten la virtut didàctica d'explicar com el republicanisme empordanès, de matriu francesa i forja espanyola, a mesura que avança el segle XIX es va tornant federal, que és com si diguéssim catalanista d'esquerres. I és que, petit à petit, el republicanisme es va arrenglerant al costat del catalanisme enemic de dretes –Torras i Bages, Verdaguer, etc. No pas tot perquè, posem per exemple, als anys trenta el progre Josep Soler Grau, editor d'El sanyó Pancraci i professor de l'institut Muntaner, es manifesta, ell i d'altres col·legues, contra la normalització universitària que vol impulsar la Generalitat, malgrat l'unitarisme d'aquella República.

A Romero i Pla ja els ve de lluny col·laborar en afers històrics o literaris; només citaré un títol de 1987: Catolicisme i anticlericalisme a l'Empordà del segle XIX... El nom d'aquest treball em fa pensar que els meus amics vénen a ser com, i ja em perdonaran, els Peppone i don Camillo de Giovanni Guareschi. I, com els italians popularitzats per aquelles pel·lícules dels anys cinquanta, no van pas sols; amb Carles Colomer i Mn. Josep Taberner ja fan quatre que boguen en un mateix sentit, i no hi poso més noms perquè no hi cabrien però hi són; perquè se'n facin càrrec, són els que, posem, es van fer visibles contra el pas de camions grossos per la Vila Florida. Com que el grup sembla sòlidament constituït, i la trajectòria vigorosament decidida, proposaria un nom per als nostres amics: “Penya de la barraca in progress”, a major honor i glòria de l'espai horacià que els sol acollir, ubicat a sobre de l'escata calcària que queda al nord de Figueres.