El robot-amant

Hi ha molta gent que lamenta que l'energia i dedicació que li exigeix “la noble causa del procés sobiranista”, li roba temps per a altres activitats. Tot i que la vida de molts de nosaltres pugui ser igual d'agrisada o d'intensa tant ara com abans del “procés”, potser aquestes persones tenen part de raó. Perquè, concentrat en els moviments subatòmics del “procés”, una mica més i em passa per ull aquesta notícia: d'aquí a quatre anys es vendran robots-amants.

Cal començar a estalviar, perquè es veu que valdran uns 6.000 euros. El comprador podrà triar tant les característiques físiques com psicològiques del seu ciborg-amant. Hi haurà un catàleg de caràcters bàsics: amb toc sado, submís, expert, tímid... Però l'aspecte més important és que seran robots autocorrectius. A mesura que avanci la relació, acumularan dades i més dades sobre el seu propietari: quines preferències té, de què li agrada parlar, quines són les seves manietes, què és el que més l'excita...

Potser el procés sobiranista té seqüeles antilibido. Però el cas és que a mi aquesta notícia em provoca desencant. M'inclino per pensar que la majoria de persones no se sentiran atretes per modelar un robot fins a convertir-lo en un servent de reaccions ben previsibles. En aquests robots jo crec que hi enyorarem el trets més definitoris de l'ésser humà: la imprevisió, la volubilitat i la fúria. La possibilitat d'enganyar l'altre membre de la parella, de deixar-lo, de ser injustos, terribles, o capriciosament justos i compassius amb ell..., tots aquests aspectes són els granítics fonaments invisibles de la passió i l'enamorament humans. Demanar al programador que introdueixi l'engany, la infidelitat, el retorn, l'estima, la llàstima, la venjança o la volubilitat en els circuits del ciborg, no podrà superar mai l'artifici conscient de l'autotrampa.