Opinió

Plats preparats

els pobres de les ciutats han comprat menjars calents precuinats en gairebé totes les cultures urbanes de la història

Quan com­prem ali­ments, mol­tes vega­des com­prem temps. És el cas dels plats o men­jars pre­pa­rats. Fins i tot ara que ve Nadal, no tot­hom pot, o vol, dedi­car-se als àpats fami­li­ars. La indústria res­pon a la demanda de “men­jar casolà de subs­ti­tució”, tal com en deia L'econòmic, el febrer de 2013, sobre els plans d'expansió d'una empresa cata­lana, Nos­trum, que ela­bora men­jar per endur-se a casa a preus econòmics. Aquests plats són pre­cui­nats, si el trac­ta­ment no ha estat com­plet i neces­si­tem aca­bar-los nosal­tres, o cui­nats, si es poden con­su­mir direc­ta­ment, escal­fant-los si cal. Es pre­sen­ten enva­sats (refri­ge­rats, con­ge­lats o este­ri­lit­zats), o a gra­nel als mer­cats o boti­gues espe­ci­a­lit­za­des, i també els pro­por­ci­o­nen les empre­ses de cate­ring o res­tau­ració col·lec­tiva. La vari­e­tat és gran i inclou ama­ni­des en bos­ses de plàstic, safa­tes amb gui­sats que només neces­si­ten ser escal­fats, llau­nes o pots de vidre amb men­jars diver­sos, o sal­ses com l'alli­oli de la Casa Mas, per exem­ple, si em per­me­teu esmen­tar un pro­ducte con­cret. La qua­li­tat també varia, i no està jus­ti­fi­cada la pre­venció que a vega­des hi ha enfront d'aquests pro­duc­tes, perquè no tots van car­re­gats de sal i grei­xos. Hem de mirar les eti­que­tes o pre­gun­tar la com­po­sició a qui ens els ofe­reix, que ens l'ha de donar com­pleta segons exi­geix la nor­ma­tiva vigent.

Men­jar reque­reix temps. L'ideal seria que cada dia poguéssim cui­nar i men­jar amb calma, però si no tenim prou temps, val més que ens estal­viem el que dedi­quem a pre­pa­rar els ali­ments. Men­jar a poc a poc i mas­te­gar bé és salu­da­ble, païm millor i aca­bem inge­rint menys calo­ries que si endra­pem cuita cor­rents.

El con­sum de men­jar pre­pa­rat no és un fet recent pro­ducte de la “vida moderna”, sinó que ve de lluny. Com va expli­car l'arqueòloga Clara Forn en la seva ponència “Ali­men­tació en temps dels romans”, a la Jor­nada Expa­li­ments, cele­brada al Cam­pus de l'Ali­men­tació de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona el pas­sat mes d'octu­bre, al món romà hi havia uns esta­bli­ments, els ther­mo­po­lia, on se ser­via i venia men­jar pre­pa­rat, fred o calent, que es podia empor­tar o con­su­mir allà mateix. Gràcies a ella i a Mar­ga­rida Abras, una altra his­to­ri­a­dora del Museu de Bada­lona, on podeu visi­tar les interes­sants res­tes de la ciu­tat romana de Bae­tulo, he sabut que aquesta era una pràctica cor­rent, espe­ci­al­ment per part de les famílies pobres, que no solien tenir cuina a casa. Es con­serva algun ther­mo­po­lium d'Her­culà, i també n'hi ha a Pom­peia o a Ostia, amb les ger­res de ter­rissa on es man­te­nien els ali­ments. A l'antiga Roma també hi havia vene­dors ambu­lants d'aquests men­jars, que ara ano­me­nem “ali­ments de car­rer” (els que saben anglès en diuen street foods, que sona més cos­mo­po­lita). I així ha estat sem­pre.

Com cons­tata Felipe Fernández Armesto, his­to­ri­a­dor de les uni­ver­si­tats de Lon­dres i Oxford, al lli­bre His­to­ria de la comida, els pobres de les ciu­tats han com­prat men­jars calents pre­cui­nats en gai­rebé totes les cul­tu­res urba­nes de la història. Jaume Fàbrega recor­dava fa poc, a la revista El Temps, que la cre­ació dels brous con­cen­trats, els extrac­tes de carn i les sopes de sobre dels segles XIX i XX, tenia, entre altres objec­tius, segons el suís Julius Maggi, el de per­me­tre a l'obrer obte­nir per sim­ple escal­fa­ment un ali­ment subs­tanciós i barat. En el cas de Cata­lu­nya, la marca Gallina Blanca n'és una mos­tra impor­tant. Ele­a­nor Early (1895-1969), peri­o­dista nord-ame­ri­cana de premsa i ràdio, autora de lli­bres de cuina i acti­vista dels drets de les dones, sos­te­nia que el men­jar pre­pa­rat era una eina que per­me­tia alli­be­rar-les, si volien, de tas­ques que els impe­dien fer altres coses. La indústria ali­mentària, gran o arte­sa­nal, no deixa de ser una gran cuina que fa allò que no podem, no volem o no sabem fer. La tria és nos­tra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia