L'instint animal

No es pot evitar. Quan xiules, el gos comença a remenar la cua; quan bufes, el gat fot el camp com un esperitat, i quan pronuncies la paraula ‘eleccions', el polític es transforma en la rateta que escombrava l'escaleta, i vinga a escombrar, sempre, sempre cap a casa. Els que poden guanyar representació diuen que com abans millor. Els que poden perdre presència i influència diuen que ara no toca. I tots ells tindrien l'impuls de dir exactament el contrari si la seva expectativa demoscòpica fos diferent. Instint animal. Catalunya, a més, tampoc seria un exemple paradigmàtic en això de superar les diferències, els tics i les manies per generar un consens en qualsevol tema, i si el tema és el país... Buff!. És part de la nostra riquesa, però també és una feblesa endèmica. Això fa temps que està diagnosticat. I la gent del carrer ho té tan present que a les manis fa temps que s'aposta per la unitat com l'única via per superar el mur espanyol. I unitat no vol dir per força remar tots amb el mateix rem, sinó remar tots en la mateixa direcció. Som en aquest punt perquè hi ha hagut consultes populars, la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012, la Via Catalana, el concert per la llibertat, la V i el 9-N. Som aquí perquè les enquestes donen possibilitats reals a la independència. Som aquí perquè milions de catalans prefereixen desobeir Espanya a renunciar a la seva sobirania política, a la democràcia amb majúscules i a la seva dignitat. Som aquí perquè moltíssima gent pensa que Catalunya té més futur fora que dins d'una Espanya que l'ha maltractat. És per tot això que som aquí, per guanyar o no la llibertat del país, per fer o no la independència de Catalunya. Per això parlem ara d'eleccions i per això aquestes eleccions seran diferents de les altres. Perquè la gent vol votar sí o no i ser escoltada. I no entendrà que en aquesta excepcionalitat històrica els seus representants facin com sempre, l'instint animal, la minipolítica i la rateta que escombrava l'escaleta.