El carrer dels torrats

Sempre he cregut que el nom fa la cosa. D'acord, de vegades no és així però en el cas que ens ocupa ho crec fermament. Em refereixo a RGB. La promotora gironina fa vint anys i entre altres fites s'ha destacat per ser al darrere de carreres d'èxit com les de Sopa de Cabra, Ja T'ho Diré, El Pets, Lax'n' Busto o La Dharma, només per citar cinc dels grups que han triomfat. Repassant la història de RGB, diu que la seu de la primera oficina era al carrer Auriga de Girona a tocar del carrer dels torrats. No és un detall ni balder ni sobrer. La situació en el mapa és més important del que d'entrada es pugui pensar. Des allà gestionaven, vetllaven, conduïen el present i el futur d'algunes de les bandes cridades a ser referents del país. Fixin-se: un auriga era un esclau que a l'antiga Roma havia de conduir la biga, el vehicle lleuger tirat per dos cavalls, el mitjà de transport que feien servir els militars d'èxit. I com que la seguretat del seu amo era a les seves mans, l'auriga era seleccionat acuradament entre els més dignes de confiança. No tothom és apte ni capaç per portar les regnes de l'èxit. Això no és tot, però. Un auriga era el que sostenia la corona de llorer durant els triomfs romans. Era l'encarregat de xiuxiuejar-li contínuament “recorda que ets –només– un home” per evitar que la celebració arribés a enorgullir massa el general. Imbuïts de l'esperit autèntic del bon i sacrificat auriga, a RGB han vetllat pels seus artistes. Els han assessorat, redreçant el seu rumb –si convenia–, fent-los tocar de peus a terra, aconsellant-los perquè si s'embriagaven d'èxit les ressaques no fossin ni tan llargues ni tan doloroses i els fracassos, de més bon pair. Perquè malgrat tot el soroll que els envoltava res no els distragués de l'objectiu: viure per i per a la música, que és el que han aconseguit fer. RGB es va establir en un punt del mapa musical del país per donar visibilitat a uns músics que ha conduït amb seny i sensibilitat lluny del carrer dels torrats.